El govern valencià omple de faltes les comunicacions de la Generalitat
El conseller d’Educació qüestiona l’autoritat de l’AVL en matèria de llengua
El govern valencià, especialment les conselleries en mans de Vox, han respost a la iniciativa de Ximo Puig de denominar català-valencià al Congrés dels Diputats la llengua comuna de Catalunya i el País Valencià amb una bateria de disbarats amb l’objectiu de revifar el secessionisme lingüístic al País Valencià. L’últim exemple, la publicació per part de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, en mans de l’extrema dreta, d’un tuit ple de faltes d’ortografia que ha desfermat la polèmica.
El missatge, ja esborrat, deia, en suposat valencià: “José Luis Aguirre [conseller d’Agricultura] analisa en el Grup Tragsa l’eixecució de proyectes en marcha”. A aquest missatge se n’han de sumar d’altres, amb una ortografia exòtica, com un que deia: “José Luis Aguirre aborda en les confraries de peixcadors la situació del sector en la Comunitat Valenciana”.
El missatge ha estat objecte de burla, però també d’indignació, fins al punt que Compromís ha presentat una queixa davant el Síndic de Greuges per l’ús d’un valencià “fora de tota normativa lingüística”. El PSPV també ha criticat que el nou govern no respecti l’autoritat lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
L’Estatut d’Autonomia del País Valencià reconeix la normativa de l’AVL com la d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques. Tot i això, el conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira (PP), n’ha qüestionat la legitimitat. “Per què no tindrà un conseller, llibertat de poder triar les normes“, ha dit Rovira. “No crec que l’AVL tingui la veritat absoluta com no la té ningú […] Per què no ha de tenir el senyor conseller del que sigui la llibertat de poder escollir les seves normes?”, ha afegit.
Rovira ha reconegut que no és “un expert en lingüística” i ho ha justificat pel fet que ell és d’Alacant, ciutat del territori valencianoparlant del País Valencià. També ha explicat que la publicació d’Agricultura feia servir “un valencià com el de les Normes del Puig”, unes normes ortogràfiques fetes el 1971 que no tenen res a veure amb les Normes de Castelló, de 1932, que són les oficials.
El conseller d’Educació també s’han referit al fet que a les universitats valencianes els departaments de la llengua pròpia del país es diguin de Filologia Catalana. Rovira troba “curiosa” i “estranya” aquesta denominació per a “les facultats d’on surten professors de valencià”.
