El llegat vigent de Candel

El govern de Catalunya commemora els cent anys del naixement del cronista de la immigració que va impulsar el català com a eina d’integració social

Després de molt de temps fent veure que tot anava tan bé, els darrers anys bona part de la societat catalana ha pres consciència que la la situació del català és delicada, especialment pel que fa a l’ús social. De raons n’hi ha moltes i una de les més evidents és el canvi demogràfic que ha viscut Catalunya, que ha hagut d’absorbir una gran part de població de fora del país, amb llengües i cultures diferents, i ho ha fet amb uns recursos limitats i un marc polític sovint desfavorable.

El país s’ha trobat, en poc temps, amb una composició social molt diferent de la que hi havia quan es van recuperar les institucions democràtiques. El català és la llengua habitual de només un terç dels ciutadans i molts catalanoparlants –de naixement i d’adopció– se senten desconcertats pel canvi de paisatge, també lingüístic, de la societat, i comencen a reclamar mesures i que se’ls garanteixin els seus drets.

La situació és nova –mai hi havia hagut una diversitat lingüística, cultural i religiosa tan gran al país–, però té algunes semblances amb la que es va viure amb l’arribada d’onades migratòries de l’Estat espanyol el segle passat i val la pena analitzar què es va fer aleshores per veure què se’n pot aprofitar ara.

Catalunya va tenir la sort de tenir un cronista excepcional d’aquella època. Es tracta de Paco Candel, nascut ara fa cent anys a les Cases Altes, a la comarca castellanoparlant del Racó d’Ademús, al País Valencià. Candel es va convertir en un símbol d’aquella immigració i en un referent de lluita contra la desigualtat, la integració social i el compromís amb la llengua catalana i el seu llegat pot resultar tremendament útil per afrontar els reptes de la Catalunya de la segona dècada del segle XXI.

Així ho ha entès el govern de Catalunya, que ha decidit fer del 2025 l’Any Candel i ha programat diverses iniciatives per recordar la seva figura. S’hi han implicat diversos departaments de la Generalitat, entre els quals, el de Política Lingüística, que dimarts va organitzar l’acte Paco Candel i els altres catalans, seixanta anys després, en què es va remarcar el seu paper cabdal a l’hora de fer del català una llengua de trobada de tots els ciutadans del país.

La primera cosa que es va destacar de la trajectòria de Candel va ser la seva qualitat excepcional com a cronista d’una “realitat amagada”. “És una figura gegantina”, va dir la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, durant la taula rodona conduïda per l’escriptora Llucia Ramis, en què Passola va explicar que arran de l’amistat del seu pare amb Candel compartien taula el dia de Nadal i cantaven plegats “el Fum, fum, fum i Los peces en el río”.

Va ser a partir de donar a conèixer els problemes i els anhels d’aquells nouvinguts a Catalunya que es va prendre consciència de la necessitat d’integrar-los a la societat catalana. “Va fer una contribució social de primera magnitud amb la seva obra”, va afirmar el lingüista Carles Duarte durant el col·loqui, i va destacar també l’addició d’identitats culturals. “Candel defensava que quan una persona arriba a Catalunya no es tracta de passar-li una goma d’esborrar perquè deixi de ser qui era, sinó que se senti convidada a una realitat nova sense renunciar a res. El missatge d’Els altres catalans és vigent encara”. En el mateix sentit es va expressar Passola en remarcar la necessitat d’“escoltar la cultura” dels qui arriben a Catalunya i no només d’“explicar la teva”.

Amb totes aquestes premisses al cap, Candel va ser “un transmissor de la idea d’un sol poble” que ha guiat durant molts anys la política catalana, segons va destacar Pere Baltà, membre de Fundació Paco Candel i expresident de la Fundació. Baltà va subratllar la influència que van tenir les idees de Candel en polítics com Josep Benet, Joan Reventós i l’expresident Jordi Pujol, present a l’acte. I això que no tenia “ni estudis ni formació acadèmica”, va assenyalar Ferran Soriano, escultor i amic de l’escriptor. “Es debatia entre ser pintor, dibuixant, escriptor…”. Finalment, es va decantar per l’última opció i ara encara estem parlant de la seva obra.

Candel no tenia estudis, però sí molta voluntat d’aprendre. Sobretot, la llengua del poble que el va acollir. “Venia d’un món castellanoparlant i es va incorporar a un món majoritàriament procedent de la immigració, però va establir vincles amb les classes populars catalanoparlants. Tenia consciència que el català era perseguit i que el règim anava tant en contra dels seus ideals progressistes i com de la llengua del poble que l’acollia”, va explicar Duarte.

Per això per a Candel la lluita per la justícia social i la igualtat era indestriable de la defensa de la llengua catalana i de l’accés al català de tots els ciutadans vinguessin d’on vinguessin. “Les persones vingudes d’arreu del món volen ser part de Catalunya”, com ho volien les que van arribar el segle passat, i l’adopció de la llengua catalana és un element clau d’aquest procés, va apuntar Teresa Llorens, secretària de Cicles de Vida i Ciutadania de la Generalitat. L’Any Candel és una oportunitat per actualitzar el seu llegat, llegir-lo amb els ulls del present i impulsar polítiques públiques”, va afegir.

La llengua, un “patrimoni col·lectiu”

Va entomar el repte el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va cloure l’acte amb una reivindicació de la vigència del discurs de Candel. “La Catalunya d’avui és encara més diversa i plural que la de Candel i creixen discursos d’odi arreu del món que volen empènyer-nos a societats fragmentades, però el llegat de Candel ens ha de servir de referent perquè va fugir de dogmatismes”, va afirmar Vila.

El conseller va destacar el paper de la llengua catalana “com a eina d’integració social” i com a “patrimoni col·lectiu que tothom podia fer-se seu” en els temps de Candel, però també ara. “Nosaltres continuarem treballant perquè el català continuï sent una eina de cohesió social.”Vila va recordar que entre els objectius del Pacte Nacional per la Llengua hi ha fer accessible a tothom el coneixement de la llengua i va destacar que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ofereix, per primera vegada, prop de 40.000 places de cursos de català en un sol trimestre. “Volem facilitar l’aprenentatge i l’ús de la llengua perquè tothom pugui formar part del projecte col·lectiu que és Catalunya”. “Les persones vingudes d’arreu volen ser part de Catalunya”, va dir el conseller i facilitar-los la tasca és una manera d’honorar el llegat de Paco Candel.

Foto: El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, intervé en l’acte ‘Paco Candel i els altres catalans, seixanta anys després’ al Palau Robert de Barcelona / Raül G. Aranzueque