El poc consum de televisió dels joves catalans és majoritàriament en castellà

Un informe de Mèdia.cat constata la pèrdua d’influència de TV3 i la manca de referents audiovisuals en català

El català perd pistonada entre els joves de forma alarmant, tal com han advertit els darrers temps institucions, entitats i la mateixa constatació del dia a dia, sobretot pel que fa als mitjans audiovisuals. L’observatori Mèdia.cat ha reforçat ara aquesta tesi amb la publicació de l’informe Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual, en què, a més de constatar les dificultats de la llengua en àmbits com els de les xarxes socials i les plataformes de pel·lícules i sèries a la carta, aporta dades noves pel que fa al consum de televisió.

Segons aquest estudi, que cita dades de Kantar, facilitades per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la població d’entre 13 i 24 anys va consumir l’any 2020 75 minuts diaris de televisió de mitjana, una xifra molt més baixa que els 221 minuts de la població general. TV3, que és líder d’audiència a Catalunya, va acabar en segona posició entre el públic jove (10,5% de quota de pantalla), per darrere de Telecinco (10,7%). Seguien aquests dos canals Antena3 (7,6%), Cuatro (5,4%), La1 (5,3%) i La Sexta (4,7%).

Això vol dir que dels sis canals generalistes més vistos pels joves a Catalunya, cinc són en castellà i només un en català. La quota de pantalla dels canals temàtics, tant en obert com de pagament, és del 46,2%, i en aquest cas la immensa majoria —amb l’excepció dels altres canals de la CCMA i les televisions locals— també ofereixen continguts en castellà.

L’informe conclou que el consum d’audiovisual en català per part dels joves a través de la televisió és molt minoritari i alerta contra el risc de minimitzar en excés la influència de la televisió encara que sigui un canal minoritari entre els joves.

Els responsables de l’informe de Mèdia.cat són conscients que “la revolució digital de la darrera dècada, que ha canviat radicalment els hàbits de consum de continguts audiovisuals” ha “tingut un paper rellevant en la davallada del català entre les noves generacions”, però assenyala també “la pèrdua d’influència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en aquesta franja d’edat” com un “factor important que explica els pocs referents juvenils que hi ha actualment en llengua catalana”

L’estudi recorda que els darrers anys, la CCMA ha estat objecte d’unes retallades pressupostàries que li han dificultat “liderar un canvi de tendència en el consum d’audiovisual en català al món digital” i “mantenir l’oferta i la qualitat de la producció en català als nivells de fa una dècada”. Les estretors han impedit a la cadena, per exemple, adquirir sèries d’èxit per al públic juvenil i participar en  coproduccions.

Tot i això, TV3 ha assolit quotes de pantalla significatives entre l’audiència de 13 a 24 anys en alguns productes. En la temporada 2020-2021 va destacar la sèrie Les de l’hoquei, amb un 25,8%, i El Foraster, que va arribar al 23,1%. El Telenotícies Migdia i el Telenotícies Vespre també van aconseguir bones xifres pel que fa a l’audiència jove i van superar el 18% de quota. Emissions com les de Polònia, APM, Merlí Sapere Aude, Està passant i Crims van assolir dades al voltant del 15% per a aquesta franja d’edat.

No s’ha arribat, però, a les quotes extraordinàries que van obtenir les tres temporades de Merlí emeses a TV3 des de l’any 2015, amb una quota d’audiència jove que va superar el 40% any rere any. A més, Merlí ha acumulat 14,6 milions de reproduccions al servei de continguts a la carta en línia de TV3, des de la seva estrena fins a l’octubre de 2021.

Com ja han assenyalat altres estudis i experts en el món audiovisual, per volum i potencial, la CCMA té la capacitat de ser el motor d’una oferta audiovisual en català que escasseja de forma alarmant entre les plataformes de continguts com Netflix i HBO (hi ha l’excepció de Filmin en aquest àmbit) i en canals com YouTube, Twitch, TikTok i Instagram. L’estudi subratlla la quantitat i qualitat de material audiovisual que hi ha al servei en línia de TV3 a la carta, però reclama que la plataforma adapti la seva interfície i usabilitat als gustos dels consumidors actuals, acostumats als grans serveis de continguts en línia a la carta.

També es posa l’èmfasi en la necessitat de potenciar les xarxes socials que fan servir més els joves, com ara TikTok i Instagram, que tenen un nombre de seguidors molt inferior a les més habituals entre la població de més edat com Twitter i Facebook. Aquesta darrera xarxa, per exemple, té 600.000 seguidors, mentre que a TikTok, TV3 només en té 25.300.

Amb un Canal Súper 3 en caiguda lliure (un 3,9% de quota de pantalla l’any 2020) i una presència de TV3 incipient a YouTube, l’informe troba a faltar “una política pública de suport” als creadors de continguts en català a la xarxa. “Malgrat un context digital que no afavoreix les llengües minoritàries -diu l’estudi-, s’ha comprovat que alguns projectes audiovisuals en català dirigits a audiència jove han aconseguit un èxit significatiu, la qual cosa demostra que continua havent-hi públic i oportunitats per al català a internet”. Els responsables de l’informe de Mèdia.cat proposen que s’ajudi “econòmicament el sector de creadors audiovisuals independents en català amb l’objectiu d’assegurar la seva supervivència i normalitzar el català a l’entorn digital”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share