El Quebec aprova una llei per protegir el francès
Els anglòfons veuen en la norma una amenaça pels seus drets i els independentistes la troben insuficient
L’Assemblea Nacional del Quebec va aprovar dimarts una llei per protegir el francès davant la reculada d’aquesta llengua en aquest territori. La coneguda com a llei 96, aprovada amb 78 vots a favor i 29 en contra, ha creat una gran polèmica pel rebuig de la minoria anglòfona i d’altres comunitats lingüístiques.
La norma obliga les empreses amb un mínim de 25 treballadors a certificar que treballen en francès, així com els sectors regulats per les autoritats federals, com els bancs i les telecomunicacions. També limita l’ús de l’anglès als tribunals, a l’escola secundària i entre els estudiants anglòfons dels col·legis tècnics que existeixen a la província i obliga els refugiats a aprendre francès en un termini de sis mesos a partir dels quals hauran de tenir els serveis en francès.
La llei ha estat aprovada amb el suport de la governamental nacionalista Coalició Avenir Quebec (CAQ) i ha estat rebutjada per l’independentista Partit Quebequès (PQ), que creu que no protegeix prou el francès, i pel Partit Liberal del Quebec (PLQ), que considera que la norma s’excedeix a l’hora de regular l’ús de les llengües.
El primer ministre quebequès, François Legault, va qualificar la norma com “la reforma més important per a l’estatus de la llengua francesa des de l’aprovació de la llei 101 el 1977”, que establia el francès com a llengua oficial del Quebec. “Tinc la responsabilitat com a premier de l’únic govern de Nord-amèrica que representa la majoria francòfona de garantir que el francès continua sent la nostra única llengua oficial, la nostra llengua comuna”, va afegir. Legault va assegurar que l’aprovació de la llei no vulnera els drets lingüístics dels anglòfons.
El debat de la nova norma ha desfermat les darreres setmanes nombroses protestes i manifestacions, especialment de la comunitat anglòfona. La líder del PLQ, Dominique Engled, va denunciar que la llei serà una font de “divisió” entre els quebequesos per motius com el de no poder ser atesos en anglès pel personal sanitari, argument que Legault va rebutjar. “Tothom qui necessiti serveis de salut en anglès continuarà rebent-los”, va replicar el primer ministre. Engled va vaticinar nombroses disputes judicials.
Per mirar d’esquivar possibles esculls judicials, el govern quebequès ha fet servir la clàusula derogatòria, una prerrogativa judicial que permet a les províncies canadenques revocar l’aplicació de la Carta Canadenca dels Drets i Llibertats en casos concrets i declarar inconstitucionals algunes lleis.
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, es va mostrar preocupat, però prudent davant l’aprovació de la nova llei quebequesa. “Mirarem amb molta cura el redactat de la llei i basarem la nostra decisió en el que creiem convenient per protegir les minories arreu del país”, va dir Trudeau.
La llei 96 ha rebut crítiques de les comunitats de nadius del Quebec, com els inuits, que es queixen que l’aprovació de la llei “colonial” obligarà els estudiants, que estudien en la seva llengua materna a les escoles, a afegir l’aprenentatge del francès al de l’anglès, que ja estudien en l’educació postobligatòria.
L’aprovació de la llei 96 respon a un clima de gran preocupació per part de diverses entitats i partits polítics del Quebec per la reculada del francès en favor de l’anglès en ciutats com Mont-real. Molts ciutadans es queixen que en molts establiments no es respecta el dret de ser atesos en francès i que hi ha treballadors que ni tan sols entenen aquesta llengua. Segons dades del govern quebequès, prop de la meitat dels nouvinguts no parlen francès.
El president del Moviment Quebec Francès (MQF) assegura que “les mesures del govern Legault no permetran que s’assoleixi l’objectiu, absolutament de mínims, d’aturar la regressió global” del francès “en benefici de l’anglès”.
