El risc de “desoficialització” del català a la sanitat

Els sanitaris de Catalunya alerten de la reculada de la llengua pròpia en l’àmbit de la salut i exigeixen mesures urgents per revertir la situació

L’ús del català recula, pràcticament, en tots els àmbits de la vida quotidiana, però n’hi ha un en què la davallada és especialment delicada: el de la salut. Cada vegada hi ha més catalans que es queixen que als centres de salut no els atenen en català, o no els entenen i, en el pitjor dels casos, denuncien que els fan canviar de llengua de males maneres.

La situació és tan greu que els darrers anys han sorgit col·lectius de treballadors sanitaris, com Salut pel Català, que s’estan organitzant per mirar de capgirar la situació. El govern de Catalunya, paral·lelament, ha fixat com una de les seves prioritats garantir l’atenció en català als pacients en el Pacte Nacional per la Llengua. Les bones intencions i el diagnòstic hi són, però aplicar el tractament correcte és molt més difícil.

De tot això es va tractar en l’acte La salut del català a la sanitat: quin ha de ser el paper dels col·legis professionals, sindicats i administració? organitzat per Salut pel Català que es va fer el dilluns passat al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

En la jornada es va recordar que atendre els pacients en la seva llengua no només és un dret dels ciutadans de Catalunya, sinó “una eina de seguretat clínica”, segons va dir la presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe. “El català ha de ser part de la capacitació professional”, va afegir Josep Maria Llobet, vicepresident de Salut pel Català. “Es pot ser un bon metge sense entendre els teus pacients, sense arrelar-se al seu país i a la seva cultura?”, es va demanar Marina Geli, vocal de Salut pel Català, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) de la UVic-UCC i exconsellera de Salut.

El problema és que, a hores d’ara, el dret de ser atès en català a Catalunya no està garantit. El principal motiu és demogràfic. Segons dades del COMB, un 56% dels nous metges col·legiats el 2024 eren extracomunitaris, la majoria de països llatinoamericans, que parlen castellà. L’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que recull dades de l’any 2023, revela que tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya (un 30,9%) no saben català, tot i que la gran majoria de facultatius que exerceixen a Catalunya (el 87%) l’entenen i el 87,6% el saben llegir. Segons l’enquesta, feta a més de 1.300 professionals col·legiats en algun dels quatre col·legis catalans, el català és la llengua inicial del 37,6% dels facultatius, mentre que el castellà ho és del 52,2%. Aquestes xifres reflecteixen l’arribada de molts metges arribats a Catalunya des de l’estranger. Això fa que entre la franja de professionals d’entre 36 a 45 anys només el 26% tinguin com a llengua inicial el català, que és la llengua primera del 62,8% dels metges nascuts a Catalunya. 

“Només un de cada quatre nous col·legiats és de Catalunya”, va explicar la presidenta del COMB, i cada any es col·legien més de 1.300 metges extracomunitaris. Tot plegat ha portat a una “crisi de competències lingüístiques en l’àmbit de la salut”, segons va reconèixer el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, especialment pronunciada entre el personal sanitari que té entre 35 i 49 anys. “Hi ha menys metges nascuts i educats al país i més de la resta de l’Estat i, sobretot, de l’estranger”, va dir Vila, que va afegir un altre element important per a l’ús del català: el retrocés del manteniment de l’ús del català entre els metges joves. “Els més grans es van socialitzar en un entorn amb més català i la integració era més fàcil. Ara, als centres de salut hi ha menys capacitat integradora”, va explicar el conseller. “Tot això –va afegir– té conseqüències per a l’usuari. Hi ha una desoficialització de facto del català si el metge ni tan sols t’entén.”

Vila va exposar el “tractament” que el govern ha prescrit un cop conegut el “diagnòstic” del català en l’àmbit sanitari. Va advertir que “no hi ha solucions màgiques”, però que cal garantir el “dret de disponibilitat lingüística”. Per a tot això va proposar tractaments com ara buscar fórmules de formació prèvia intensiva dels sanitaris abans d’incorporar-se a la feina i treure profit de la qualificació dels graus de salut com a “lingüísticament estratègics”. De moment –va dir Vila– el govern ha “posat la llengua a l’agenda” i, tot i que les solucions apuntades fins ara són “progressives”, “l’objectiu immediat és capgirar les tendències actuals.”

La directora General d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja, va exposar les mesures que el Departament de Salut ha posat en marxa per revertir la situació delicada del català com el Pla per garantir el coneixement i l’ús del català al sistema sanitari, que inclou plans de gestió lingüística als centres del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat), la formació en llengua catalana del personal sanitari, una carta de drets i deures lingüístics, la formació en bones pràctiques lingüístiques i iniciatives com la creació de parelles lingüístiques a dins dels centres de salut. El nombre de queixes lingüístiques “creix any rere any”, va admetre Pareja, que va advocar per “trobar maneres de reconèixer el català i d’adquirir competències.”

Mentrestant, els sanitaris més conscienciats amb el problema s’han organitzat per revitalitzar el català. El president de Salut pel Català, Lluís Mont, va explicar que l’associació duu a terme activitats per “facilitar la integració lingüística i cultural” dels professionals de fora de Catalunya amb sortides de caire cultural, parelles lingüístiques i altres activitats que, a jutjar pel català que gasten una participant peruana i un de xilè de qui van mostrar un vídeo, estan funcionant molt bé.

Però encara cal molt més per arribar a la normalització del català als CAP i hospitals catalans. Una de les mesures més reivindicades durant l’acte va ser que es garanteixin més places per als estudiants catalans als graus de Medicina, ja que, actualment, el 40% de les places les ocupen estudiants de la resta de l’Estat espanyol, que venen amb notes més altes. La proposta ha estat rebutjada recentment pel Parlament de Catalunya. De tota manera, es tracta d’una competència de l’Estat, que estableix que l’accés a les universitats es fa pel sistema del districte únic, de manera que no tenen preferència els estudiants de les comunitats autònomes on hi ha situades les universitats. El resultat és que molts metges formats a Catalunya se’n van a treballar a altres llocs de l’Estat i, com que no hi ha prou facultatius catalans, moltes places es cobreixen amb professionals extracomunitaris sense coneixements de català.

El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, va denunciar aquest greuge i va demanar més places per a metges d’aquí. “De tots els metges estrangers de l’Estat el 40% treballa a Catalunya”, va assenyalar.

Per mirar de pal·liar la manca de coneixements de català d’alguns metges, la presidenta del COMB va demanar “tenir cursos propis acreditats pensats per als metges i adaptats als seus horaris amb el segell del Consorci”.

El cas dels centres privats

La legislació juga un paper clau en la normalització del català a la sanitat. El director assistencial territorial del Grup Quirón a Catalunya, Josep Lluís Vega, va destacar-ne la importància en l’àmbit privat i va assenyalar que “si la normativa és més exigent [en relació als requisits d’atenció en català dels professionals sanitaris] també ho seran els protocols” dels centres privats. La “voluntarietat” –en el cas dels cursos de català, per exemple– té “poc èxit”, va dir Vega.

Xavier Lleonart Martí, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, va recordar que als centres de l’Institut Català de Salut (ICS) es demana acreditar el coneixement del català per consolidar la plaça, però a la sanitat concertada, que és el 80% dels hospitals, segons va afirmar, la llengua pròpia només és un mèrit. És per això que va demanar que l’administració sigui “escrupolosa” a l’hora de fer complir la llei als centres de l’ICS i va proposar que a la privada el coneixement de català sigui un requisit.

Sovint, però, amb l’aprovació de lleis no n’hi ha prou. El metge i president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va recordar que la Llei de política lingüística de 1998 estableix que els treballadors de la sanitat pública han d’acreditar que saben català i que als pacients no se’ls pot discriminar per raó de llengua. El conseller de Política Lingüística va admetre “dificultats objectives” per fer complir la normativa i va afegir-hi que “entre tots hem d’acostar-nos a tenir les condicions que en permetin el compliment”.

Mentrestant, Salut pel Català continua ampliant el seu projecte d’acollida lingüística, que ja compta amb tres seccions diferents: la de metges, la d’infermers i la de pacients.

Foto: Acte de Salut pel Català al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona / Metges de Catalunya