El TC avala l’eliminació temporal del requisit de català a la sanitat pública balear
L’alt tribunal desestima el recurs del PSIB i de Sumar contra el decret de Prohens que permet als sanitaris no acreditar el coneixement de la llengua davant l’escassetat de professionals
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs presentat per més de cinquanta diputats del PSIB i de Sumar, promogut per l’Obra Cultural Balear (OCB), contra el decret llei del govern que elimina el requisit del català a la sanitat balear. L’alt tribunal considera que la norma està justificada de manera “explícita i raonada” per part de l’executiu per l’escassetat de professionals sanitaris a les Illes Balears, un dèficit que, segons els magistrats, està demostrat amb xifres oficials.
El tribunal nega que la norma recorreguda dugui a terme “una regulació general del règim de la cooficialitat lingüística o del dret dels ciutadans a relacionar-se amb l’Administració en qualsevol de les dues llengües cooficials a la comunitat autònoma”. Pel TC, el decret del govern de Marga Prohens implica “una regulació només parcial en matèria de personal d’un servei concret, el de Salut, i per a uns professionals determinats, els professionals sanitaris, que són els únics que afecta”.
El Constitucional recorda que la norma anterior al decret llei recorregut “reconeixia expressament la possibilitat excepcional d’eximir els requisits de coneixements de la llengua catalana en casos de manca o insuficiència de professionals sanitaris”. El tribunal, que no entra en el fons de la qüestió, remarca que l’exempció del coneixement de català va ser “reiteradament utilitzada mitjançant successius informes del servei de salut autonòmic” entre els anys 2021 i 2023 quan governava l’executiu d’esquerres de Francina Armengol.
L’Obra Cultural Balear, impulsora del recurs, ha negat, en un comunicat, que el TC hagi avalat l’eliminació del català a la sanitat pública. El president de l’entitat, Antoni Llabrés, ha recordat que el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre el fons del recurs, només sobre un aspecte de caràcter formal, i ha insistit que el TC no ha examinat encara els tres motius substantius d’inconstitucionalitat en els quals es fonamenta el recurs i que seria un error entendre que el TC dona per bona la política lingüística regressiva del govern Prohens.
Arguments de l’OCB
El president de l’OCB assenyala que el TC només ha entrat a analitzar un motiu formal del recurs: si era possible o no regular aquesta matèria a través de la figura del decret llei i aquí dona la raó al govern, segons el parer de l’entitat, de manera incorrecta. “El TC dona per bons els arguments del govern sobre les raons d’urgència, basant-se en uns informes ficticis que emetia automàticament, el servei de salut, a la legislatura anterior, en què s’eximia de català els professionals de la sanitat, per una suposada mancança d’aquests professionals”, diu l’entitat, que afegeix que va poder demostrar, en el seu moment, que aquests informes no es corresponien amb la realitat, ja que en el procés d’estabilització de professionals sanitaris, més de 2.000 places convocades amb l’exigència de coneixements de català, es van presentar més candidats lingüísticament capacitats que places ofertades i, recentment, una vegada finalitzat aquest procés, s’ha vist que no han quedat places de sanitaris desertes per raons de llengua. L’OCB ja ho va fer públic fa uns dies: de les 1.277 places d’infermeria cap no ha quedat deserta, i aviat l’entitat farà públiques les dades amb relació als metges.
En tot cas, sigui quin sigui el pronunciament futur del TC sobre el fons de l’assumpte, Llabrés ha declarat que la perspectiva del control de constitucionalitat sobre una norma únicament significa que aquesta norma és compatible amb la Constitució, no significa res més. “També era constitucional la norma anterior, que exigia coneixements de català per poder ingressar a la sanitat pública”, recorda el president de l’OCB. “En aquest cas concret, la millor opció seria que el govern de les Illes Balears defensàs els drets lingüístics dels ciutadans d’aquestes illes i no apostar per trepitjar-los-els”, afegeix.
