El TSJC anul·la bona part del decret del govern de Catalunya que estableix el català com a llengua vehicular a l’escola

L’alt tribunal desestima la impugnació dels articles que fixen l’ús del català en la projecció externa dels centres, la retolació i l’acreditació lingüística del personal no docent

ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat diversos articles clau del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat del 2024 i ha estimat parcialment el recurs contenciós-administratiu presentat per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Catalunya (AEB). El tribunal declara nuls de ple dret els articles, o parts d’ells, 2, 4, 6, 7.2, 9.3b, 10, 18.a, 19, 24, 33 i 34.1 que, entre altres coses fixaven el català i l’aranès a la Val d’Aran com a llengües normalment vehiculars i d’aprenentatge i com a llengües habituals en l’activitat docent i administrativa escolar, de relacions amb les famílies, als materials didàctics i a les avaluacions. La sentència es pot recórrer.

També s’ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acolliment dels alumnes nouvinguts sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. També s’anul·la l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.

Entre els articles anul·lats també n’hi ha que estableixen la garantia de la “presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l’alumnat en finalitzar l’etapa educativa obligatòria”, seguint els projectes educatius, i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o l’aranès en el cas dels alumnes sords.

El decret parcialment anul·lat s’empara en la llei del 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d’immersió lingüística davant les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos. El TSJC ja va suspendre cautelarment l’estiu de l’any passat el decret, com demanava l’AEB, tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”. D’aquesta forma, continua, “s’intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.

Recordava el TSJC que aquest decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu en percentatges que no poden ser inferiors al 25%.

De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del castellà, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.

En l’actual sentència, els magistrats utilitzen nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del mateix TSJC sobre la matèria i recorden que ja anteriorment s’havia establert que les dues llengües han d’estar en “equilibri”. “L’absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d’ensenyament, a diferència de l’aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix”, afirma la sentència. “Tampoc sembla que hi hagi previst cap mesura per garantir que els centres educatius facin el necessari per compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües oficials”, afegeix.

Així mateix, diu que “la declaració de normalitat d’una llengua no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya, ja que la declaració d’ús normal no implica ni exclusió ni preferència sobre les altres llengües oficials”. “El sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials que garanteixi el dret de tot l’alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en ambdues llengües oficials en acabar l’ensenyament obligatori”. “Els apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l’ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana”, afirmen.

El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d’alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l’administració (com l’ús del català en la projecció externa dels centres, la retolació, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent), en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l’educació.

Mobilització

Òmnium Cultural ha reaccionat a la sentència del TSJC amb una publicació a les xarxes socials en què denunciar que “el dia abans de la Diada, el TSJC torna a fer política contra Catalunya i el seu model d’escola”. “No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país”, assenyala l’entitat, que “exigeix” “a les institucions que no permetin que l’obsessió d’un jutge dinamiti la nostra escola”. “La societat civil no ens quedarem de braços plegats. Preparem una resposta judicial i ens mobilitzarem per aturar aquesta ofensiva espanyolista contra Catalunya”, afegeix.

Foto: Una mare porta els fills a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar / Jordi Pujolar – ACN