Els ajuntaments es posen les piles pel català
El conseller de Política Lingüística anima els municipis a “incorporar la mirada lingüística” en una jornada que reflecteix la conscienciació dels consistoris davant la situació delicada de la llengua
La delicada situació del català ha fet reaccionar les institucions els darrers anys. La Generalitat de Catalunya ha creat el Departament de Política Lingüística i molts ajuntaments també han posat en marxa regidories dedicades de forma específica a la llengua o han redoblat els esforços per promoure el català al seu municipi.
Així es va posar en relleu en la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis, que es va fer el divendres passat al Teatre La Unió de Sant Cugat del Vallès i en què diversos ajuntaments catalans van posar en comú les seves experiències en matèria de foment de la llengua.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va celebrar “el despertar col·lectiu dels darrers anys” pel que fa a la conscienciació lingüística, va destacar el paper clau dels ajuntaments a l’hora de dur a terme polítiques lingüístiques transversals i va anunciar diverses mesures que està preparant el govern com la publicació d’una guia per a l’elaboració de plans municipals d’impuls del català i una nova línia de subvencions a municipis mitjans i petits perquè on no hi hagi presència física del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) s’hi pugui aprendre també la llengua.
“És imprescindible que els municipis incorporin la mirada lingüística en totes les seves activitats, ja que bona part de les seves actuacions poden tenir un impacte positiu en l’ús social de la llengua”, va declarar Vila, que va posar diversos exemples en què els ajuntaments poden actuar per promoure el català com tenir en compte la llengua en les contractacions i concessions de serveis municipals, en les activitats dirigides, fires i festes majors, promoure la llengua pròpia en el comerç local i oferir incentius fiscals a les bones pràctiques lingüístiques. El conseller va anunciar que el Departament de Política Lingüística i el CPNL estan revisant el model dels Reglaments d’Ús de la Llengua Catalana (RULC) per facilitar-ne l’adopció i l’aplicació a tots els municipis interessats.
Els ajuntaments, mentrestant, van fent feina per promoure el català, cadascun adaptat a la seva idiosincràsia. Durant la taula rodona La llengua al cartipàs municipal, municipis de diferents magnituds i circumstàncies sociolingüístiques van exposar les seves experiències. El regidor de Montcada i Reixac Albert Carandell Luque va explicar que l’ajuntament du a terme un “pla de cultura popular per promoure la identitat genuïna de Catalunya” que té com a eix central el català. Núria Fernández i Galofré, regidora de Política Lingüística de Sant Cugat del Vallès, va compartir la campanya interna de l’ajuntament de conscienciació lingüística “Parlem-nos en català”, que és present en tots els taulells i edificis municipals i que inclou cursos de sensibilització per al personal municipal. La regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, va alertar que a la seva ciutat ja no es pot donar per descomptada la bona salut del català i va explicar que el consistori vetlla perquè el català estigui present a les Fires de Sant Narcís en llocs com les instal·lacions dels firaires i el fil musical. El regidor de Cultura i Política Lingüística de Reus, Daniel Recasens, va destacar la col·laboració de l’ajuntament amb els comerços i amb les entitats de la ciutat, mentre que Paquita Sanvicent, comissionada per la llengua de la Paeria de Lleida, va parlar del pla estratègic transversal i territorial de foment del català de la capital del Segrià. El representant de la ciutat més poblada de Catalunya, el regidor de Barcelona Lluís Rabell, va vincular el foment de la llengua a la lluita contra la desigualtat social a molts barris, que s’ha de traduït en polítiques com la promoció de la lectura en català entre infants i pares i el contingut per a joves en la llengua pròpia a les xarxes socials.
El CPNL engega un pla dedicat específicament a la llengua en l’àmbit local
“El rellançament de la política lingüística municipal ja està en marxa, ja té embranzida”, va celebrar la gerenta del CPNL, Gemma Vázquez, que va anunciar la inclusió d’un nou eix al Pla General d’Actuació del CPNL dedicat específicament a la llengua en l’àmbit local, que inclou mesures com l’acompanyament als ajuntaments en l’adopció del català com a llengua de treball, la incorporació de la mirada lingüística en les contractacions municipals i el foment de plans lingüístics municipals. Vázquez va anunciar també “un pla de xoc per arribar a més població” per “oferir a tothom la possiblitat d’aprendre català de diferents maneres” i un redisseny del sistema d’inscripció als cursos del consorci que tants problemes ha causat darrerament.
L’àmbit del comerç, clau en l’ús del català, va ser molt present en la Primera Jornada sobre Política Lingüística als Municipis. Assumpta Grabolosa, del CPNL, va destacar iniciatives com la dels Comerços aprenents, en què una sèrie d’establiments col·laboren per estendre l’ús social del català, i eines com l’Ofercat, estudis municipals de la salut de la llengua al comerç, molt útils per fer un bon diagnòstic de la situació del català a les diferents ciutats.
Entre els exemples de bones pràctiques de promoció del català al comerç hi ha les del CNL i l’Ajuntament de Vic, que treballen perquè “el paisatge lingüístic de la ciutat continuï sent el dels darrers anys”, així com “la llengua en què són atesos” els vigatans, segons va explicar la regidora Bet Piella. A la capital d’Osona s’han visitat una seixantena de comerços a qui se’ls ha explicat el drets dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua i se’ls ha ajudat a tenir en català elements com la retolació interior i exterior.
21 dies en català
Altres ajuntaments han dut a terme campanyes de gran impacte mediàtic com la de “21 dies. D’entrada en català”, del Consorci per a la Normalització Lingüística, que té com a objectiu conscienciar la població catalanoparlant que, durant almenys 21 dies, mantingui el català i el faci servir d’entrada, en iniciar qualsevol conversa i independentment de l’origen de l’interlocutor. Diversos ajuntaments s’han sumat a la campanya, entre es quals el de Terrassa, que ha fet forat a les xarxes socials amb els missatges de terrassencs il·lustres com l’actor Pere Arquillué i els cantants Lildami i Carla Miralda. El vídeo més viral, però, ha estat el del policia municipal Antonio Fernando Fonseca. El municipi pioner d’aquesta iniciativa, però, és Valls, que ja fa anys que participa en aquesta campanya impulsada per Valls per la Llengua.
“Cada vegada hi ha més consciència que cal posar en comú les experiències” dels diversos municipis, va destacar el conseller Vila en el seu discurs de cloenda en què va animar a emprendre iniciatives per promoure la llengua. “Cal incorporar la cultura de provar coses i descartar el que no funcioni”, va afegir Vila. Tot plegat per fer possible una “pluja fina” a favor del català des dels municipis, tal com van remarcar diversos participants en la jornada.
Foto: Representants d’ajuntaments catalans en la Jornada sobre Política Lingüística als Municipis de Sant Cugat del Vallès / R.G.A.
