Els tribunals de les Illes Balears deixaran de fer servir els topònims en castellà
Fem-ho en català força el Ministeri de Justícia a ordenar que només es facin servir els noms oficials en la llengua pròpia de llocs com Palma, Eivissa i Maó
El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha ordenat a tots els jutjats i tribunals de les Illes Balears que facin servir els topònims oficials en llengua catalana de les seves seus. D’aquesta manera, en qualsevol acte, provisió o sentència que es redacti, al marge de la llengua en què s’escrigui, s’hauran d’utilitzar les formes oficials en català de llocs com Palma, Eivissa i Maó i no Palma de Mallorca, Ibiza i Mahón com passava fins ara.
La decisió del Ministeri és fruit de la petició feta per l’associació menorquina Fem-ho en català, que ha manifestat que el fet que “el Poder Judicial empràs denominacions no oficials en les seves actuacions era un fet inacceptable i incomprensible tenint en compte que estan sotmesos a l’imperi de la llei·”. “Tant en l’àmbit autonòmic com estatal la legislació que regula la toponímia és clara: tots els topònims oficials de les Illes Balears són, a tots els efectes, en català”, recorda l’associació.
Fem-ho en català assenyala que “la depuració i castellanització dels topònims són eines per a esborrar la nostra memòria i identitat lingüística”. “No és una amenaça que només existís durant la dictadura de Franco, és més viva que mai. Al País Valencià ho estan patint ara, però a les Illes també ho patim. La presència de la nostra llengua a l’administració de justícia és anecdòtica i som conscients que aconseguir que els jutjats emprin denominacions en català és una fita petita, però creim que és un important acte de justícia”, diu la plataforma, que recorda que l’ús del català en els procediments judicials és mínims i que en les instàncies superiors hi ha només un 2,27% de sentències i interlocutòries en la llengua pròpia. “És un percentatge completament residual que no té mirall amb la realitat sociolingüística de la població”.
L’associació denuncia que la legislació del Poder Judicial tracta l’ús de llengües oficials no castellanes com un dret secundari i opcional. “El Consell de Ministres del Consell d’Europa ha advertit en nombroses ocasions a l’Estat espanyol per l’incompliment reiterat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), ratificada per Espanya. El passat mes de novembre es va aprovar la Llei Orgànica del Dret de Defensa, que introduí el dret d’emprar llengües oficials en òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat, com el Tribunal Suprem. En qualsevol cas, encara hi queda molt de camí per a fer efectiu el dret de tria lingüística dels òrgans de primera instància, els més freqüentats per la població en general”, afegeix.
Foto: Ajuntament de Maó
