Engega la tramitació de la nova llei de plurilingüisme al Congrés espanyol

El text preveu garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans davant les institucions de l’Estat

Miquel Vera / ACN

El Congrés dels Diputats espanyol ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme impulsada per ERC, EH Bildu, el PNB i Sumar amb els vots, entre d’altres, del PSOE i Junts. La iniciativa busca garantir els drets lingüístics dels ciutadans davant les institucions de l’Estat amb tot un seguit de mesures dirigides a facilitar l’ús del català, el basc i el gallec en àmbits com la justícia, l’administració i  el consum. “Volem garantir el plurilingüisme real a l’Estat, i ho fem corregint el biaix monolingüe de les institucions estatals”, ha dit el republicà Francesc Marc Álvaro en la presentació de la proposta. La iniciativa ha tirat endavant amb 174 vots a favor i 170 en contra.

Segons el diputat d’ERC, la proposta és “històrica” perquè aprofundeix en el principi d’igualtat que proclama la Constitució espanyola i respon a un dels compromisos del PSOE a l’inici de la legislatura. En aquest sentit, ha denunciat en català, basc i gallec que els parlants d’aquestes llengües no siguin tractats igual que els de castellà perquè hi ha una “pèssima i ínfima” protecció de les llengües oficials, especialment pel que fa a la relació amb els organismes estatals.

La proposició de llei orgànica preveu la reforma de fins a quinze normes estatals per eliminar els “desajustos” del model “asimètric” actual. Així, es proposa exigir als jutges que coneguin la llengua dels territoris on siguin destinats. També es proposa adaptar els procediments administratius i les plataformes a totes les llengües, així com introduir criteris lingüístics “transversals” en la contractació pública i en sectors “clau” com el transport o l’educació.

Des del PSOE, el diputat Marc Lamuà ha reivindicat la defensa del català que fan Salvador Illa o José Montilla. “Espanya no és un país monolingüe, mai no ho ha estat”, ha destacat, tot dient que les llengües “s’enriqueixen mútuament” en una intervenció feta en català i castellà on ha dit que els idiomes no pertanyen a cap territori en concret, sinó als seus parlants i al conjunt del país. En el cas dels Comuns–Sumar, Aina Vidal ha dit que la proposició de llei no és “cap concessió ni privilegi”.

Per part de Junts, la diputada Pilar Calvo ha recordat que van ser els de Carles Puigdemont els que van aconseguir que es pogués fer servir el català i la resta de llengües oficials al Congrés just a l’inici de la legislatura. “Un canvi obligat per Junts”, ha proclamat, tot alertant que la norma de plurilingüisme pot acabar “penjada”, com el PSOE ha fet amb altres iniciatives. Tot i donar suport a la iniciativa plantejada per ERC, EH Bildu, Sumar i el PNB, Calvo ha lamentat que es presenti des del marc del “constitucionalisme lingüístic espanyol”.

Oposició de la dreta

Des del PP, la diputada Marta González ha dit que a Espanya ja no governa Pedro Sánchez, sinó els socis que fan un “xantatge per capítols”. “I el govern accedeix a tot, sempre, també avui”, ha ressaltat, tot dient que la meta de tot plegat és “debilitar l’Estat” i caminar cap a una “Espanya confederal” en què cada territori vagi a la seva. 

Hores abans, representants de diverses entitats en defensa de les llengües minoritzades de l’Estat espanyol s’havien aplegat al Congrés per reclamar que la llei tiri endavant. El president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (Ciemen), David Minoves, va afirmar que el text seria un impuls per a l’oficialitat del català a Europa. “No és creïble mantenir la ficció que es pot aprovar l’oficialitat del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu si no hi ha coherència al Congrés”, va dir.

Foto: Resultat de la votació / Congrés dels Diputats