ERC i Junts forcen el PSOE a impulsar el català a les institucions espanyoles i a la UE
El ministre d’Exteriors demana al Consell de la Unió Europea que inclogui el català, el gallec i el basc en el règim lingüístic dels 28
ERC i Junts han votat aquest dijous Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats espanyol a canvi, entre altres punts, que el PSOE faci passos per garantir la presència del català a les institucions espanyoles i europees.
Pel que fa a l’ús del català a Brussel·les, a petició de Junts, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha enviat una carta a la presidència del Consell de la Unió Europea en què trasllada la decisió del govern espanyol de sol·licitar al Consell la inclusió del català, eusquera i gallec, llengües espanyoles diferents del castellà que gaudeixen d’estatut oficial a Espanya, en el règim lingüístic de la Unió Europea, mitjançant la modificació del reglament número 1 (DO 17 de 6.10.1958, p. 385) que regula l’esmentat règim lingüístic, de conformitat amb l’article 342 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, sense perjudici de les disposicions previstes en l’Estatut del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”. Albares demana l'”inici dels procediments de modificació previstos en el Consell, així com la inclusió de l’afer en l’ordre del dia del pròxim Consell d’Afers Generals de 19 de setembre de 2023″.
El partit de Carles Puigdemont destaca que “és la primera vegada que el Regne d’Espanya presenta aquesta sol·licitud” i que “el Tractat de Funcionament de la UE regula el mecanisme pel qual es pot modificar el règim lingüístic de la Unió i aquest és el procediment que se seguirà”. L’acord amb ERC, per la seva part, inclou que es facin efectius els compromisos previs del govern espanyol de treballar per l’ús del català a les institucions europees.
En relació a l’ús del català a la cambra baixa espanyola, Junts ha pactat que el català es pugui utilitzar “amb plena normalitat, juntament amb la resta de llengües oficials a l’estat espanyol de forma immediata, a partir del pròxim ple”, tal com ha fet també ERC, que ha acordat l’elaboració d’una llei orgànica que garanteixi que el català serà una llengua “plenament oficial” en totes les institucions de l’Estat inclosa l’administració de justícia.
Els partits independentistes també han acordat que es constitueixi una comissió d’investigació sobre el cas d’espionatge Pegasus i una sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils.
Els governs del PSOE ja han fet anteriorment gestos per mirar de garantir la presència de les llengües oficials de l’Estat diferents del castellà a les institucions europees, però no han fet cap pas que garanteixi, de forma efectiva, els drets dels parlants de català, gallec i basc. L’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va demanar el 2004 a Brussel·les el reconeixement oficial d’aquestes tres llengües, però no va fer cap tràmit perquè s’afegissin a la llista d’idiomes oficials de la UE que actualment té 24 llengües.
Més recentment, el setembre de l’any passat, el govern espanyol va demanar per carta al Parlament Europeu que es pugui fer servir el català, el gallec i el basc en els plens de la cambra arran d’un acord de la taula de diàleg entre els executius català i espanyol, però l’acord va quedar encallat per la manca de voluntat política de fer efectiva aquesta demanda, tal com va passar amb els intents del govern de Zapatero dels anys 2005 i 2009.
Plataforma per la Llengua, que dimecres criticava per “insuficient” la proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’ “impulsar el català a les institucions” i tornava a reclamar-ne l’oficialitat, ha celebrat, en un fil de Twitter, “el pas anunciat” aquest dijous en relació a l’estatus del català a la UE en espera que “es defensi l’oficialitat fins al final”. L’entitat remarca la importància d’una eventual oficialitat del català a Brussel·les pel que fa a la “protecció legal” de la llengua, “ja que hi ha centenars de reglaments i directives europees que regulen qüestions lingüístiques que ens afecten” i es podrien fer coses com “exigir per llei l’etiquetatge en català de tots els productes alimentaris”. “També es podria exigir tenir la informació dels productes sanitaris en català, que el carnet de conduir europeu inclogui la llengua catalana i que el català sigui un mèrit a la funció pública europea”, remarca Plataforma per la Llengua. L’entitat afegeix que aquest pas beneficiaria també la “relació dels ciutadans amb les institucions en català”, ja que, “per exemple, es podria recórrer en català a la justícia europea”.
