Es torna a ajornar l’oficialitat del català a la UE
Illa veu “més a prop” el nou estatus de la llengua a la Unió Europea i Plataforma per la Llengua recorda que l’objectiu depèn de la determinació del govern espanyol
ACN / Redacció
La votació per l’oficialitat del català a la Unió Europea s’ha ajornat davant la manca d’unanimitat entre els 27 per validar la petició d’Espanya. En la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE d’aquest dimarts, una desena d’estats han demanat al govern espanyol ajornar la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. En l’agenda de la reunió, l’oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d’adopció, però l’executiu de Pedro Sánchez ha topat de nou amb els dubtes d’alguns governs i, finalment, la decisió s’ha posposat.
La discussió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec ha durat prop d’una hora. Durant aquesta han intervingut almenys onze estats membres. D’aquests, set –Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia– han demanat a Espanya que retirés la votació perquè el debat continuï i les capitals puguin continuar negociant la proposta. Part dels estats membres que han intervingut han considerat prematur prendre una decisió en la reunió d’aquest dimarts. Així, segons informen fonts diplomàtiques, la votació s’ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia.
Estats membres com Alemanya o Suècia han demanat al govern espanyol més claredat sobre la qüestió, després que els serveis jurídics del Consell de la UE hagin expressat dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE. Itàlia també està entre els estats que ha intervingut per demanar reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni ha demanat una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE.
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja ha anunciat que aquest mateix dimarts es posarà en contacte amb els països més reticents per abordar els seus dubtes legals i econòmics. Segons ha dit, el govern espanyol està disposat a “millorar” la redacció dels seus arguments jurídics i financers en la proposta per fer oficials les tres llengües.
Segons ha pogut saber l’ACN, entre els que han intervingut per donar suport a la proposta d’Espanya hi ha Bèlgica, Eslovènia, Portugal i Romania. Tot i això, també han admès dubtes i han subratllat que la incorporació de noves llengües s’ha de fer de forma concloent pel que fa als aspectes jurídics, administratius, financers i tècnics.
En la discussió entre els 27, Espanya ha posat sobre la taula una proposta que plantejava una implantació progressiva del català, el basc i el gallec i alhora garantia que les despeses econòmiques derivades de la mesura les assumiria el govern espanyol. Fins a l’últim moment, l’executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, ja que l’oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.
El govern espanyol necessitava que cap estat membre es posicionés en contra de la proposta, ja que la mesura requereix la unanimitat dels 27 per ser aprovada. Però, de nou, l’executiu ha topat amb els dubtes d’alguns estats membres, que finalment han decidit apartar la decisió. La votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec podria tornar a la taula dels 27. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, on s’ha de decidir la qüestió, es farà el pròxim 24 de juny.
En la seva batalla per aconseguir el vistiplau dels 27, Espanya ha posat sobre la taula una proposta d’aplicació progressiva de l’oficialitat i s’havia compromès a assumir els costos econòmics de la mesura, que la Comissió Europea va estimar en 132 milions d’euros. A més, per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell de la UE, l’executiu espanyol ha fet circular en els últims dies una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per a altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent per al rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Des del ministeri d’Exteriors de José Manuel Albares han explicat que Espanya ha defensat en les reunions de preparació de la reunió d’aquest dimarts que la proposta plantejada està “feta a mida” per als casos concrets del català, el basc i el gallec. L’executiu ha reiterat en diverses ocasions que l’oficialitat d’aquestes llengües no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.
Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat la seva “rotunda confiança” que s’aconseguirà l’oficialitat del català a Europa. “Avui som més a prop d’assolir-ho”, ha dit el president en una atenció a mitjans des de Tòquio. Illa ha remarcat que hi ha “més països a favor” que en contra de la qüestió i ha carregat durament contra el PP, a qui ha acusat “d’obstruir” les negociacions per a l’oficialitat del català.
Plataforma per la Llengua, per la seva part, ha lamentat aquest nou ajornament, però valora positivament que alguns dels estats membres inicialment reticents, com els països bàltics, hagin canviat de posicionament. L’entitat ha dit que continuarà fent campanya intensa per aconseguir el sí dels 27 i ha assegurat que l’objectiu de l’oficialitat del català a la UE “és assolible i la clau perquè tiri endavant continua depenent de la determinació política i la negociació del govern espanyol, ja que té la capacitat de convèncer els estats que encara no ho tenen clar”.
Foto: Consell de la Unió Europea / ACN
