Escepticisme pel projecte de llei de llengües francès
Les entitats insten a mobilitzar-se davant una retallada del text a l’Assemblea Nacional
Les entitats de defensa del català i d’altres llengües minoritzades per França van rebre amb alegria l’aprovació al Senat, el 10 de desembre passat, del projecte de llei sobre la protecció i promoció de les “llengües regionals” que garanteix el finançament de les escoles immersives, reconeix la retolació bilingüe i autoritza en els documents de l’estat civil l’ús de grafies dels idiomes autòctons per als noms i cognoms. Tot i el pas endavant d’aquest tràmit a la cambra alta, però, temen que quan el text arribi a l’Assemblea Nacional per a la segona lectura decaiguin els principals articles.
“Vist que el Senat ha restablert articles que havien estat suprimits per la majoria LREM [diputats del partit del president, Emmanuel Macron] i que eren destinats en particular a ajudar l’ensenyament en <<llengua regional>>, i que el ministre d’Educació manté una hostilitat declarada a aquest text, l’Assemblea Nacional hauria de tornar a reduir el text a gairebé res”, vaticina Alà Baylac-Ferrer, president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC).
Baylac recorda que el projecte de llei proposat pel senador Paul Molac, exdiputat macronista procedent de moviments autonomistes bretons, “és el 66è que s’ha elaborat des de l’existència de la cinquena República, el segon que ha estat debatut i, probablement, no serà el primer aprovat per l’al·lèrgia i l’hostilitat congènita de França a la diversitat lingüística”. El president de l’APLEC remarca que el text no reconeix ni el dret dels parlants a parlar la seva llengua, ni el de les famílies a demanar l’ensenyament en llengües dites “regionals” per als seus fills. Baylac tem que França, al marge de quina majoria política hi hagi, continuarà amb “la política lingüística de l’abat Grégoire, que en temps del Terror de la Revolució al segle XVIII havia definit <<la necessitat d’aniquilar els dialectes i d’universalitzar la llengua francesa>>”.
El president de l’APLEC ni tan sols confia que es mantingui l’article sobre l’ús de grafies en idiomes diferents del francès que permetria registrar en la llengua pròpia del territori noms com el català Martí i el bretó Fañch. El govern -explica Baylac- s’escuda en el pretext que aquesta qüestió s’ha de regular amb un text reglamentari i no pas amb una llei. Mentrestant, però, els tribunals continuen sentenciant en contra dels noms autòctons.
La Federació d’Ensenyants de Llengua i Cultura Occitana (FELCO) tampoc no veu clar el futur dels avenços assolits en el projecte de llei aprovat al Senat. L’entitat admet la seva “sorpresa” per l’ampli suport de la cambra alta a una “veritable política per a les llengües de França” i valora de forma positiva el fet que hi hagi hagut “una discussió i la definició d’una estratègia comuna” sobre la qüestió per part dels senadors que ha propiciat una derrota, si més no parcial, del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, partidari que els drets lingüístics s’exerceixin “fora de l’escola”, segons la FELCO.
L’entitat occitana recomana, però, “no fer-se gaires il·lusions” amb el text del Senat perquè, molt probablement, serà retallat a l’Assemblea Nacional, de majoria macronista. Tot i això, veu possibilitats que, si més no a llarg termini, es pugui estendre l’ensenyament immersiu de les llengües territorials en l’educació pública. Segons la FELCO, l’entossudiment de Blanquer d’emparar-se en la Constitució per oposar-s’hi pot acabar desembocant en una reforma de la Carta Magna que “mencioni les llengües de França”.
En tot cas, la federació fa una crida a les associacions de mestres i de pares a mobilitzar-se davant els propers debats. “No ho tenim tot perdut”, avisa l’entitat. “La pressió pot resultar eficaç”, afegeix.
També l’Associació per a l’educació i la cultura catalanes dels infants La Bressola demana un esforç extra davant el pròxim embat a la cambra baixa. L’entitat valora “els nombrosos progressos per al futur de les nostres llengües i, en particular, el reconeixement de l’ensenyament immersiu després de més de quaranta anys d’existència” que ha suposat el projecte de llei aprovat al Senat i confia que “els diputats nord-catalans estaran a l’alçada del moment i se sabran mobilitzar en favor de la nostra llengua i el seu ensenyament” a l’Assemblea Nacional, tal com han fet a la cambra alta.
