Espanya es compromet davant l’ONU a respectar els drets lingüístics
Plataforma per la Llengua celebrar que l’Estat hagi acceptat seguir les recomanacions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
Espanya s’ha compromès, per primera vegada, a reforçar els drets de les comunitats lingüístiques autòctones en el marc de l’Examen Periòdic Universal (EPU) del Consell de Drets Humans de l’ONU, segons ha afirmat aquest divendres Plataforma per la Llengua, que ha estat present en les sessions de l’examen, que s’han fet a Ginebra. L’Estat s’ha compromès a seguir les recomanacions en matèria de drets lingüístics que l’entitat va aconseguir, per primer cop, que li fessin altres estats en el marc d’aquest examen de les Nacions Unides, amb el qual cada quatre anys i mig els estats s’avaluen mútuament per analitzar el grau de compliment dels drets humans.
En aquesta ocasió, quatre estats (Àustria, Irlanda, Samoa i la República de les Illes Marshall) li van demanar que promogués la diversitat lingüística, que protegís els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibís per llei les discriminacions per raó de llengua. També li van demanar que salvaguardés els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües dels diferents territoris, que reforcés els esforços per combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques (també a Internet) i que combatés totes les formes de racisme, fent cas a les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories.
Maria de Lluc Muñoz, responsable tècnica d’internacional de Plataforma per la Llengua, que ha participat en la sessió d’avui al Palau de les Nacions de Ginebra, ha instat l’Estat espanyol a complir els compromisos adquirits. Tot i que les recomanacions no són legalment vinculants, l’entitat considera que tenen força política i diplomàtica i que l’acceptació és un pas important en el reconeixement i la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants. D’entre les 324 recomanacions fetes, l’Estat n’ha acceptat 303 i 3 parcialment. De les relacionades amb els drets lingüístiques, les ha acceptades totes.
Llengua a l’administració de l’Estat
Malgrat això, Plataforma per la Llengua reitera que l’Estat no respecta plenament els drets de les seves comunitats lingüístiques autòctones i que aquestes violacions contradiuen els estàndards internacionals, inclosos els principis d’igualtat i no-discriminació que fonamenten la Declaració Universal dels Drets Humans. L’entitat recomana que Espanya prengui mesures per perseguir les discriminacions lingüístiques perpetrades per servidors públics i inclogui la minoria catalanoparlant com a grup protegit en la signatura del Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d’Europa. També li aconsella que aprovi una legislació per reconèixer els drets dels parlants de les llengües oficials diferents de la castellana perquè puguin fer-les servir amb els treballadors de l’administració general de l’Estat i a la justícia, i que compleixi les recomanacions de Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i el relator especial de l’ONU per a les minories.
En particular, que canviï l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, un article que estableix que en els procediments judicials els funcionaris han de fer servir el castellà i que només es permetran les “llengües minoritàries cooficials” si cap part s’hi oposa. A més, Plataforma per la Llengua també recomana que l’Estat prengui mesures per garantir que els infants puguin ser escolaritzats en català i que s’investiguin, es persegueixin i se sancionin els discursos d’odi a Internet i a altres mitjans contra els catalanoparlants i la llengua catalana.
Foto: Consell de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra / ONU
