Feina assegurada i amb moltes sortides
El grau de Filologia Catalana té un 100% d’inserció laboral ofereix un ampli ventall d’opcions professionals
Amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
S’acosta el moment d’escollir grau universitari per a milers d’estudiants. Són moments de dubtes, de valorar moltes opcions i d’imaginar-se quina feina estaràs fent d’aquí a uns anys, quan hagis acabat la carrera. Tradicionalment hi ha hagut la creença, en molt casos ben fonamentada, que les carreres d’allò que en diuen “ciències” són les que ofereixen un grau d’inserció laboral més alt, però n’hi ha d’altres, sense aquesta fama, que tenen encara més demanda i un ventall molt ampli de sortides professionals.
És el cas de Filologia Catalana, un grau que els darrers anys ha viscut un creixement notable en el nombre de matrícules. Segons dades publicades per Unportal blog, un web dedicat a l’educació superior del portal d’orientació acadèmica Unportal, els 190 estudiants de primer matriculats aquest curs a les cinc universitats que imparteixen en modalitat presencial el grau en Filologia Catalana representen gairebé un 80% més que els que van iniciar la titulació el curs 2015-2016, ara fa deu anys.
L’altíssim índex d’inserció laboral és una de les principals raons de l’augment de la demanda del grau de Filologia Catalana. Segons dades de l’Agència Qualitat Universitària (AQU) referides al grau de la Universitat de Barcelona, el 96,7% dels estudiants de Filologia Catalana estan treballant, majoritàriament en feines del seu sector, i un 83% havien estat contractats tres mesos després d’haver acabat els estudis. En el cas de la Universitat de València (UV), la taxa d’ocupació dels graduats en aquesta carrera és del 100%, segons el sisè Estudi d’Inserció de Graus, que analitza la situació laboral dels titulats el curs acadèmic 2020-21. De fet, Filologia Catalana és l’únic grau que registra aquest valor en els últims quatre estudis.
L’altre factor clau que fa atractius aquests estudis és la varietat de sortides professionals que ofereix: la més coneguda, la de professor (de joves, d’adults, a les aules d’acollida…), però hi ha moltes més opcions, tal com recorda la campanya que ha fet el Departament de Política Lingüística per promoure aquests estudis: dinamitzador lingüístic, corrector, guionistes per a pel·lícules i sèries o professionals que entrenin la intel·ligència artificial (IA) en català, entre moltes altres.
Tot i l’augment de matrícules dels darrers anys a les facultats de Filologia Catalana, en nombres absoluts encara falten molts professionals per cobrir la demanda existent. Per això, el Departament de Política Lingüística ha creat un programa pilot de beques per a estudiants de Filologia Catalana amb una dotació inicial de més de 100.000 euros, que ofereix 25 beques, d’un import aproximat de 500 euros mensuals, a partir del curs 2025-2026.
El govern ha reforçat, a més, la campanya per donar a conèixer els avantatges d’aquests estudis entre els joves i ho ha fet a través d’infuencers a les xarxes socials. Diversos creadors de contingut en català per a xarxes com Guillem Tarrés, Arnau Joanmiquel, Mireia Jordà, Ania Posada, Pau Joanmiquel, Can Putades i Uri Jiménez expliquen aquests dies, al costat dels cartells de promoció del grau de Filologia Catalana, el gran nombre de sortides professionals d’aquests estudis. Els creadors es mostres especialment fascinats per les possibilitats que els graduats en Filologia Catalana tenen de fer de professor de català en llocs com Nova York o Shanghai o de treballar fent continguts en vídeo a TikTok.
El grau de Filologia Catalana es pot estudiar a un gran nombre d’universitats. Les de la Xarxa Vives que ofereixen aquests estudis són les següents: Universitat d’Alacant (UA), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Universitat de Girona (UdG), Universitat de les Illes Balears (UIB), Universitat de Lleida (UdL), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat Rovira i Virgili (URV), Universitat de València (UV) i Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD).
Foto: Estudiants a la Universitat de Barcelona / Raül G. Aranzueque
