Gairebé el 40% de queixes per discriminacions lingüístiques són de l’àmbit sanitari

La Plataforma per la Llengua rep un nombre rècord de denúncies de vulneracions de drets dels catalanoparlants

Gairebé el 40% (un 39,4%) de les queixes per discriminacions lingüístiques greus recollides en el darrer informe de la Plataforma per la Llengua són de l’àmbit de la salut. Concretament, van rebre 39 de les 99 queixes relatives a aquest camp, un fet que l’entitat atribueix a un augment de la consciència lingüística en els pacients i “probablement també” al “relaxament en l’exigència del requisit de coneixement del català per part de l’administració” i a la presència cada cop més gran de professionals no formats a Catalunya.

En segon lloc, van quedar els cossos policials, pràcticament sempre estatals, amb 18 casos (el 18,2 %). Els jutjats i registres, un àmbit tradicionalment molt generador de discriminacions, van tenir un paper discret, amb tan sols 5 (el 5,1 %), en consonància amb una tendència a la baixa en els darrers anys.

La Plataforma per la Llengua va rebre el 2021 la xifra rècord de 99 queixes per discriminació lingüística greus. Es tracta de casos en què treballadors públics van exigir a un ciutadà que parlés en castellà i no s’expressés en català, en què es van negar a prestar-li un servei o a donar-li una informació perquè parlava en català, o en què el van insultar, vexar o menysprear per aquest motiu.

En els anys anteriors, hi havia hagut una tendència de creixement continuat: van rebre 25 queixes el 2018, 32 el 2019 i 52 el 2020. L’entitat explica aquest creixement del 90,4 % per l’augment de la seva projecció pública i, possiblement, per un augment en la consciència i la militància lingüística de la població catalanoparlant.

Com en els anys anteriors, l’Administració General de l’Estat ha estat l’administració que més discriminacions ha generat, concretament 49 de les 99 (49,5 %), un fet que la Plataforma per la Llengua atribueix a la redacció discriminatòria de les lleis estatals de funció pública, que fa que la pràctica totalitat dels treballadors estatals estiguin exempts del requisit de conèixer el català. Tot i això, el pes de l’administració estatal en la generació de discriminacions va reduir-se de manera significativa, a conseqüència del gran augment de denúncies per casos de discriminacions en la sanitat pública, que és gairebé sempre de competència autonòmica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LinkedIn
Share