Gairebé la meitat dels catalans comença sempre o sovint les converses en català
Set de cada deu ciutadans que saben català i castellà s’adapten a la llengua del seu interlocutor
Gairebé la meitat dels catalans (un 48,7%) comença les converses en català sempre o sovint, segons dades fetes públiques aquest dijous per l’Idescat de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023. Un 18,7%, a més, que ho feia només algunes vegades. Per contra, un 28,1% de la població deia que mai no iniciava les converses en català.
En xifres absolutes això vol dir que hi havia més d’1,5 milions de persones que sempre començaven parlant en català, 1,8 milions que ho feien sovint, 1,3 poques vegades i 1,9 que no ho feien mai.
Per edats, els més grans de 64 anys són el col·lectiu en què hi havia més gent que iniciava les converses en català (35,6%), però també el grup en què hi havia més gent que no ho feia mai (33,0%). Per contra, entre els adults de 30 a 44 anys, els que sempre començaven en català representaven el 14,4%, però els que no ho feien mai eren un 31,3%; aquestes dades, que són les xifres més baixes d’ús del català, s’expliquen perquè es tracta de la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya.
Per lloc de naixement, el 69,6% de la població nascuda a Catalunya afirmava començar les converses en català sempre (34,2%) o sovint (35,4%). Dels nascuts a la resta de l’Estat, ho feien el 24,6% i dels nascuts a l’estranger, el 14,9%.
Les dades mostren que, quan se saben les dues llengües, el comportament més habitual és adaptar-se a la llengua que fa servir l’altra persona: més d’un 70% de la població canviava de llengua per adequar-se a la del seu interlocutor, tant si era cap al català com si era cap al castellà. Així, de les persones que sabien català, si iniciaven una conversa en castellà i es trobaven que els responien en català, en un 74% de casos es passaven al català. I, a l’inrevés, si iniciaven la conversa en català i els responien en castellà, un 70,4% canviaven al castellà. Aquest comportament adaptatiu només el poden fer les persones que saben parlar les dues llengües.
A l’Enquesta es va preguntar quines llengües els agradaria parlar en un futur i els resultats mostren que hi havia una tendència generalitzada cap al plurilingüisme. Concretament, un 62,8% de la població voldria parlar més d’una llengua.
Pel que fa al català, el 76% de la població de 15 anys o més a Catalunya expressava que en el futur li agradaria parlar-lo, ja sigui de manera exclusiva o compartida amb alguna altra llengua. L’opció més freqüent era la combinació de català i castellà (27,0%), seguida de la preferència de parlar combinacions de llengües que incloguessin el català (16,9%), de la preferència per parlar només en català (15,8%), i de la de parlar més en català que en castellà (12,0%).
En relació a les principals variables sociodemogràfiques, s’observen patrons diferenciats. Així, per exemple, pel que fa a l’edat, la població més jove tendia a preferir opcions compartides entre català, castellà i altres llengües, mentre que entre les persones de més edat eren més habituals les preferències per l’ús exclusiu del català o del castellà. D’altra banda, segons el lloc de naixement, al 84,4% de les persones nascudes a Catalunya els agradaria parlar català en el futur, de manera exclusiva o compartida. Pel que fa a les persones nascudes a l’estranger, un 67,6% els agradaria parlar-lo, seguit de les persones nascudes a la resta de l’Estat, dins de les quals un 57,3% voldrien també parlar català en un futur.
Unitat de la llengua
A l’Enquesta també es preguntava sobre si la llengua que es parla a les Illes Balears, el País Valencià, Andorra i Catalunya és la mateixa. Un 70,5% s’hi mostrava totalment o més aviat d’acord i només un 9,4% considerava que no eren la mateixa llengua. La resta, un 20,2%, no tenien cap opinió al respecte o bé no responien a la pregunta.
Foto: Gent passejant per la Rambla de Barcelona / Raül G. Aranzueque
