“Hi ha un forat per al contingut en català que s’ha d’ocupar”

Entrevista al creador de continguts audiovisuals per a xarxes Àngel Aguiló

Àngel Aguiló va irrompre amb força al panorama audiovisual en català amb uns vídeos d’un humor mordaç que van captivar milers d’internautes arreu dels territoris de parla catalana. El ‘president’ Aguiló exposa al Diari de la llengua la seva visió sobre el català en aquest àmbit i la situació de la llengua en general.

Com us vau fer youtuber?

Va ser una mica per casualitat. Jo em dedic al món de la televisió. Som director de concursos i faig feina per al grup Mediapro. Actualment estic dirigint el Jo en sé més que tu, un concurs que es fa al vespre a IB3. Sempre he estat vinculat al món de la televisió i la imatge i era bastant actiu a les xarxes socials, però mai m’havia decidit a posar-me al davant de la càmera, sempre ho havia fet dins de l’àmbit professional, fins que un dia, al desembre farà dos anys, una mica per casualitat, vaig fer un vídeo d’humor un cap de setmana que aquí, a Mallorca, nevava, i vaig reivindicar el dret de la gent de ciutat d’anar a la serra de Tramuntana a col·lapsar la serra i a veure la neu. El vaig penjar i el vídeo va funcionar. Vaig començar a experimentar i cada vídeo que feia funcionava millor.

Han canviat gaire els vostres vídeos?

A poc a poc he anat evolucionant. Al principi era molt enfocat a l’humor, a la manera de ser tan particular que tenim els mallorquins i, al final, vaig començar a obrir el ventall. Vaig començar a tractar temes d’actualitat, a tractar temes de llengua, que és un tema amb el qual estic sensibilitzat. Trob que, desgraciadament, avui en dia s’estan fent passes enrere. No tenia cap pretensió però, al final, veus que la gent et va escoltant.

A Mallorca també hi ha en Miquel Montoro, que es dedica al mateix. Què té Mallorca, que produeix tantes estrelles?

No m’atreviria a comparar-me a en Miquel. Per jo, en Miquel és un personatge excepcional, espectacular, que crec que té un futur brillant. Podrà fer el que ell vulgui. Jo he ocupat un espai que era buit i on ara mateix tenc una certa notorietat. Cadascú ocupa un espai per connectar amb la nostra gent.

Us hi guanyeu la vida?

No. Mentiria si digués que no en trec cap benefici, però la vida me la guanyo fora d’aquí. Aquí exprès les meves inquietuds, els meus punts de vista, el meu sentit de l’humor quan pertoca. Mai he tengut l’aspiració de guanyar-me la vida amb això ni la tenc. De fet, crec que aquí hi ha la clau de que això funcioni. Ho vaig començar a fer perquè em feia ganes, ho faig perquè em fa ganes i ho faré fins que em faci ganes. El dia que me’n cansi, igual que hi vaig entrar me n’aniré.

Haig de reivindicar que si vaig al metge m’han d’entendre amb la meva llengua, que no xer català per fotre’t ni tocar-te els collons, sinó perquè és la meva llengua materna

Hi ha molts creadors de continguts audiovisuals que reivindiquen la possibilitat de guanyar-se la vida amb aquesta feina i diuen que fer-ho en català és una oportunitat.

Jo a Catalunya he funcionat molt bé. Tinc un grandíssim nombre de seguidors que són del Principat i crec que, precisament, funciona, sense guanyar-m’hi la vida, precisament pel fet de parlar la llengua que estem parlant nosaltres ara mateix i per compartir tots aquests punts que ens uneixen i que ens separa la mar. Al final som cultures germanes.

Us han demanat mai que feu continguts en castellà?

Puntualment he fet qualque coseta petita per experimentar, però la meva realitat, el meu sentit, la meva raó de ser com a personatge és la realitat dels Països Catalans. Que renuncies a un cert mercat? Sí. Que tenen sentit els creadors de continguts en català? Sí. Que el camí, per ventura, pot ser més llarg? Sí. Jo crec que a les xarxes socials, en els continguts de plataformes digitals, en tot aquest entorn que tenim al mòbil és on s’ha de fer l’aposta i traçar un pla en el mig i llarg termini. Si aconseguim que aquí es generi contingut en català aconseguirem que novament la llengua i la cultura dels Països Catalans tiri endavant.

Diuen que la clau és arribar als joves.

Els joves, avui dia, tot ho tenen aquí (al mòbil). Amb el meu fill, que té vuit anys, hem iniciat un  projecte amb un propòsit, que és generar contingut del que veuen ells i que tu i jo aguantaríem deu segons, i el feim en català. És una passeta. Si s’aconsegueix generar aquest teixit en el mig i llarg termini donarà resultats seguríssim. S’ha de voler fer i tenir capacitat per fer-ho, però crec que hi ha un forat que no està ocupat i que s’ha d’ocupar.

Què us semblen les iniciatives que han sorgit arreu dels Països Catalans per unir esforços per promoure els continguts audiovisuals en català per a xarxes?

Crec que en els darrers temps, tot i que la situació no és òptima i en molts de casos fins i tot és regressiva, s’ha obert un nínxol on cada vegada van sortint creadors de continguts en català. Tot això hauria de ser el germen i anar-se fent fort i que, efectivament, es creï aquest teixit de creadors de contingut, plataformes de contingut en línia que ha d’anar sortint. Ara mateix, el meu fill xerra un espanyol de Mèxic espectacular perquè els creadors de contingut mexicans, pel que fa als continguts per infants copen el mercat. S’ha d’intentar ocupar espais com els que ocupen ells.

En alguns vídeos, heu renyat els catalans de Catalunya pels prejudicis que tenen sobre els mallorquins. Hi ha massa desconeixement mutu entre els territoris de parla catalana?

Crec que sí. I crec que si he connectat molt amb el públic català és perquè he ocupat un buit que ha connectat aquestes dues realitats. Hi ha vegades que a Twitter propòs preguntes: Com deis a la vostra regió estar fet pols, estar esgotat? Per ventura em poden arribar 200 maneres diferents de dir-ho. Amb aquests petits jocs que faig van sortint altres temes i acabes coneixent realitats que van molt més enllà de l’ensaïmada i el pa amb tomàquet. Més enllà de l’humor, sempre hi ha aquest puntet on intent estirar el fil, apropar i, efectivament, acabar moltes vegades amb aquest desconeixement que ens provoca la distància.

A Palma és tot un acte de resistència parlar català

Una altra cosa que podria ajudar al coneixement mutu seria la reciprocitat televisiva, que està encallada des de fa anys i anys.

Hi ha una qüestió de voluntat. Després també passa que generar aquesta reciprocitat implica una redistribució de l’espai de canals. Seria molt necessari. Jo, per exemple, som d’una generació que va créixer amb TV3, amb el Canal 33, amb Canal 9. Tenc una riquesa lèxica d’altres territoris i de coneixement de la realitat que avui dia els nostres fills no tenen perquè, efectivament, no hi ha aquesta reciprocitat. Els darrers temps les tres televisions públiques estan fent passes, estan duent a terme projectes comuns i jo crec que aquest és una micona el camí a seguir, que hi hagi aquestes sinèrgies de creació de productes que puguin donar cabuda a la realitat comuna que tenim.

La qüestió de la llengua és recurrent en els vostres vídeos. D’on us ve aquest dèria?

No és una dèria, és una qüestió de realitat. Ja m’agradaria a mi no haver-ne de parlar! Fa deu o quinze anys teníem moltes coses assumides que avui en dia es posen en dubte. Hi ha una crispació generalitzada amb tota la feina de picar pedra que fa l’extrema dreta que, malauradament, acaba fent forat a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Avui dia has de reivindicar que tu i jo, ara mateix, estem parlant la mateixa llengua. Haig de reivindicar que si vaig al metge m’han d’entendre amb la meva llengua, que no xer català per fotre’t ni tocar-te els collons, sinó perquè és la meva llengua materna i és la llengua oficial d’aquesta terra en cooficialitat amb el castellà. S’ha d’aixecar un per reivindicar coses que haurien d’estar superadíssimes.

A les Illes Balears hi ha, des de fa uns anys, un govern d’esquerres que ha revertit algunes polítiques en matèria de llengua del PP. Tot i això, hi ha entitats que creuen que no fa prou passes per la llengua. Què en penseu?

Jo crec que hi ha coses que es podrien fer molt millor i hi ha molta feina per fer. De vegades penses, sort que no tenim certes opcions que en altra bandes estan fent molt de mal en aquest sentit, però sí que crec que s’ha de fer molt més, s’ha de protegir molt més. No es pot deixar de banda la protecció de la llengua catalana perquè està en clara inferioritat. Cada vegada hi ha més gent que ve de fora, tenim una grandíssima pressió del castellà i si tu no defenses el que ja has aconseguit i incrementes aquesta protecció, al final, parlar català s’acaba tornant un acte de resistència i, m’atreviria a dir, de fe.

Un dels temes delicats de la llengua és el de l’educació. Temeu que a les Illes Balears us afectin les sentències que imposen percentatges de castellà?

S’ha d’estar més en guàrdia i s’ha de fer més feina que mai en la protecció del català. I on l’ha de protegir principalment l’administració pública? A les escoles perquè si no el protegeixes a les escoles estàs mort. Jo duc el meu fill a una escola que té el projecte educatiu en català. A l’escola, el meu fill i el seu entorn, on xerren català és a dins de l’aula. Ara, quan surten al pati a jugar, la llengua vehicular ja passa a ser el castellà. Encara que els castellanoparlants siguin minoria s’acaba imposant el castellà. Tots els estímuls que tenen al mòbil són en castellà. El dia que jo vagi al carrer i m’ho trobi tot en català o, com a mínim, en les dues llengües, aleshores podrem xerrar de baixar la guàrdia a l’escola. Mentrestant, no.

Quina és la situació de la llengua a Mallorca?

Hem de diferenciar la realitat de Palma i la dels pobles. El català té un millor estat de salut als pobles que a Palma on, per mor d’aquest transvasament de gent que ve de fora, cada vegada el castellà té més força. Realment, a ciutat, és tot un acte de resistència parlar mallorquí-català o com li vulguis dir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share