Invertir en futurs filòlegs, una aposta estratègica
El govern català lliura les primeres 25 beques a estudiants de Filologia Catalana
Catalunya té una necessitat real de professionals de la llengua catalana i, durant molts anys, aquesta demanda ha estat, paradoxalment, perjudicada per prejudicis caducs sobre la suposada poca utilitat de dedicar-se a aquests estudis. La tendència ha canviat els darrers anys i, tot i que encara cal formar molts més filòlegs per satisfer les demandes de la societat, el nombre d’Estudiants de Filologia Catalana ha crescut els últims cursos.
El Departament de Política Lingüística –i abans la Secretaria– han apostat per la formació de nous filòlegs com una de les claus per reviscolar la situació del català que, d’acord amb els últims estudis, passa per una situació delicada. Un dels instruments ideats pel govern ha estat la creació de 25 beques per a estudiants de primer curs universitari per fomentar els estudis de Filologia Catalana, uns ajuts de 4.500 euros, atorgats amb criteris d’excel·lència acadèmica, renda familiar i coneixement de llengües, dels quals ja han començat a gaudir set joves que es formaran en català i occità (Filologia Catalana i Estudis Occitans) a la Universitat de Lleida (UdL), i la resta, que estudiaran Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
A jutjar pels comentaris que uns quants d’aquests joves van fer durant la cerimònia de lliurament de les beques, que es va fer a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona, les campanyes que ha fet els dos últims anys Política Lingüística per captar estudiants de Filologia ha fet efecte. Deien, alguns dels ara ja estudiants de Filologia Catalana, que els va servir per adonar-se que fer aquesta carrera obre més portes que les de fer de professor o de corrector i que, contra els prejudicis que deien el contrari, poden estar pràcticament segurs que trobaran feina de seguida, fins i tot abans d’acabar els estudis.
La Gal·la Martí, filòloga, professora en un institut del Baix Llobregat i creadora de contingut, n’és un exemple. Ella mateixa va explicar que estudiar Filologia Catalana va ser “la millor decisió” de la seva vida. Diu aquesta valenciana nascuda a Girona, que ara viu a Catalunya, que va triar la carrera per “entendre per què la gent del País Valencià parla castellà” i que, a banda de passar-s’ho molt bé mentre feia el grau, els coneixements adquirits li han servit molt per a la seva feina de creadora de contingut per a xarxes: “A l’hora de fer un guió, un text… sé cap a on tirar”, diu. Ella, però, tenia molt clar que volia ser també professora “per transmetre l’estima per la llengua” i fer veure als seus alumnes “que en català es pot arribar a tot arreu”. I qui millor que una jove influencer per fer-ho?
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ja fa anys que va descobrir que estudiar Filologia Catalana era una bona opció per trobar feina. Ara Vila està content que “la baula d’una cadena” que són els filòlegs es mantingui i augmenti, encara que no prou, el nombre de matriculats al grau després que “el curs 2014-15 es va tocar fons”.
“Cal continuar creixent; la demanda de professionals, des de diversos camps, públics i privats, continua augmentant. Ens cal créixer encara més en nombre d’estudiants, per poder posar al mercat i també en la investigació, el nombre de professionals que necessitem com a societat”, va dir el conseller, que s’ha posat també el repte de fer que al grau hi hagi més diversitat. “Necessitem que el grau esdevingui interessant també per a nous parlants de català”. “Als vostres companys de batxillerat d’orígens diversos, que parlen un català fantàstic però que encara no se senten totalment legitimats per fer el grau, que ni s’ho plantegen, hem de fer-los entendre que justament la seva experiència com a parlants adoptius del català els obre les portes de la disciplina, també laboralment”, va dir Vila als estudiants.
Captar talent
Les beques a estudiants de Filologia Catalana van en aquesta direcció: captar talent i formar professionals per treballar en llocs com el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Departament d’Educació i FP, els equips de tècnics de planificació lingüística de l’administració i al sector privat en empreses dels sectors editorial, comunicatiu i de tecnologies lingüístiques o de creador de contingut, com la Gal·la.
Segons dades de l’Agència Qualitat Universitària (AQU) referides al grau de la Universitat de Barcelona, el 96,7% dels estudiants de Filologia Catalana estan treballant, majoritàriament en feines del seu sector, i un 83% havien estat contractats tres mesos després d’haver acabat els estudis.
Foto: Foto de família de l’acte de les beques de Filologia Catalana / Departament de Política Lingüística
