Irlanda del Nord es proposa quintuplicar el coneixement de l’irlandès

Acte a favor de la llengua irlandesa a Stormont, a Belfast, el maig passat / An Dream Dearg

El govern vol aconseguir que mig milió de persones sàpiguen gaèlic d’aquí a vint anys

El govern autònom d’Irlanda del Nord ha fet públic un informe sobre el gaèlic irlandès que preveu aconseguir que mig milió coneguin la llengua d’aquí a vint anys i que el 10% dels estudiants estiguin escolaritzats en centres en aquest idioma, segons informa la BBC. L’executiu de Stormont es proposa també, en un altre document, promoure l’escocès de l’Ulster.

Les recomanacions elaborades per un comitè d’experts del Departament per a les Comunitats (DFC) del govern nord-irlandès arriben amb retard. L’exministra de Cultura nord-irlandesa Carál Ní Chuilín, del Sinn Féin, va posar en marxa l’any 2015 un pla per promoure la llengua irlandesa que l’executiu de Stormont no va arribar a aprovar a causa de disputes polítiques.

L’acord per restablir l’autogovern nord-irlandès del gener del 2020 preveia la posada en marxa d’una estratègia per a les llengües d’Irlanda del Nord i la responsable del Departament per a les Comunitats, Deirdre Hargey, va encarregar, a mitjans de l’any passat, els dos informes, un per a l’irlandès i l’altre per a l’escocès de l’Ulster.

El principal objectiu de l’informe sobre el gaèlic irlandès és fer augmentar el nombre de persones que “tenen coneixement” de la llengua a Irlanda del Nord dels 184.898 que calculava el cens del 2011 fins a 500.000 el 2042. També s’espera incrementar el nombre de nord-irlandesos que tenen el gaèlic com a llengua habitual.

L’eina principal per promoure el coneixement de la llengua és l’escolarització en irlandès. Segons el Departament d’Educació, el curs 2021-2022 hi havia més de 7.000 alumnes en aquestes escoles, un 2% de la població escolar. L’objectiu és multiplicar aquesta xifra per cinc d’aquí al 2042 per arribar a 35.000 estudiants, un 10% del total.

Tot plegat necessitarà un desplegament normatiu que reconegui el dret a rebre educació en irlandès, la formació de mestres i la promoció de la llengua a l’administració pública.

Pel que fa a l’escocès de l’Ulster, els experts creuen que està poc valorat i demanen esforços per revifar la llengua i la cultura, especialment en l’àmbit escolar i en la recerca universitària.

L’informe del Departament per a les Comunitats ha de ser aprovat encara pel govern nord-irlandès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share