La Filologia Catalana obre portes
La filòloga Gemma Pellisa trenca estereotips sobre el grau, amb un alt índex d’inserció laboral, en la Setmana del Llibre en Català
La doctora en filologia catalana Gemma Pellisa ha treballat de moltes coses diferents dins de l’àmbit de la llengua catalana. Ho ha explicat a la xerrada del passat divendres 19 de setembre a la Setmana del Llibre en Català. Conscient de la demanda de graduats en Filologia Catalana, va haver-hi una època en què feia xerrades a instituts explicant en què consisteix la carrera. Va ser durant aquella època que es va adonar d’un error que es cometia en parlar de les carreres d’humanitats. Es va adonar que, no només els alumnes de secundària sinó que també els seus companys que anaven a instituts a parlar de les seves carreres de lletres, les veien com a purament vocacionals. Deien que la gent les feia perquè els interessava, però que a l’hora de la veritat no tenien sortides laborals.
Això és especialment fals amb el grau de Filologia Catalana i ha quedat més que demostrat després de la xerrada de Pellisa, en la qual ha repassat totes i cada una de les sortides possibles dels seus alumnes.
La xerrada ha seguit la línia marcada per la campanya “Tria filologia catalana!”, impulsada pel Departaments de Política Lingüística. La campanya té l’objectiu de fer augmentar el nombre d’estudiants d’aquesta carrera.
Pellisa ha explicat que la manca d’oferta de filòlegs catalans és conseqüència d’una onada de jubilacions massives que va haver-hi i ha dit que era un problema “perfectament previsible”. “Ja feia deu anys que se sabia que faltarien professors, però no es va actuar fins que no va ser massa tard i des del 2013 s’han hagut d’aplicar mesures desesperades”, ha afegit. La més destacable d’aquestes mesures és deixar que les places de professor de secundària l’ocupin graduats en altres carreres que, tot i estar relacionades també amb les humanitats, no ofereixen el mateix nivell de català. “No tenen tantes eines ni recursos per ensenyar la llengua com un graduat en Filologia Catalana” ha declarat Pellisa.
Pellisa, experta ja a detectar prejudicis falsos sobre la Filologia, n’ha assenyalat un altre, el que diu que estudiar la llengua catalana tanca portes. Ha explicat que molta gent amb què ha tractat pensa que estudiar llengües més globalitzades com l’anglès o, fins i tot el castellà, t’obre portes de cara a poder, per exemple, treballar a l’estranger, mentre que estudiar català te les tanca. Pellisa no només ho ha desmentit des de la seva pròpia experiència, ja que va estar treballant a Harvard, sinó que, a més, ha donat una eina molt interessant on es pot trobar una llista de totes les universitats arreu del món on s’estudia el català i, per tant, hi pots anar a ensenyar-lo, fer recerca o qualsevol mena de projecte que hi facin. És la pàgina web de l’Institut Ramon Llull, i s’hi recullen unes 130 universitats repartides per tot el món on s’imparteix docència en català. “La majoria dels alumnes de la carrera de Filologia es queden bocabadats quan els dic que podran fer l’Erasmus on vulguin”, ha apuntat Pellisa entre rialles.
Un cop trencats tots els estereotips relacionats amb la Filologia, Pellisa ha demostrat la quantitat de sortides que té la carrera explicant la seva experiència des que es va graduar fins a l’actualitat. Ha fet de professora a instituts, universitats i màsters; ha fet d’autònoma quan feia, per exemple, les xerrades als instituts que esmentava al principi; ha fet recerca sobre llengua i literatura tant a l’estranger com aquí; s’ha dedicat a la sociolingüística fent enquestes per mesurar l’ús del català en certs àmbits i ha col·laborat amb editorials amb feines de tota mena com traduir llibres del català medieval al modern i viceversa o fer estudis per esbrinar si és necessari fer noves edicions de certs llibres. Per si encara quedava algú reticent, també ha parlat d’altres professions que ella no ha practicat com fer pòdcasts, crítiques o ressenyes, escriure llibres, treballar a museus, organitzar rutes literàries, xerrades sobre autors, exposicions o clubs de lectura.
Noves tecnologies
Una altra qüestió a tenir en compte i que ha destacat Pellisa és l’avenç de les noves tecnologies i com poden impactar en les carreres dels graduats en Filologia. La doctora ha plantejat una sèrie de preguntes com per exemple: “Per què, tenint internet, on pots trobar tota mena de detalls sobre els autors més importants, és tan important que hi hagi un professional que ensenyi als nostres joves?” o “Per què, si avui dia tenim intel·ligències artificials que poden generar tota classe de textos, necessitem que la llengua s’ensenyi bé?”. Ella mateixa ha contestat les preguntes tot destacant la importància de saber escriure bé per poder endreçar la massa d’idees que tenim al cap. Pel que fa a la lectura, també n’ha remarcat una bona sèrie d’avantatges. “Llegir és un exercici d’empatia, de posar-te a la pell del personatge. També fomenta l’esperit crític i ajuda a preservar la nostra cultura i llengua”, ha explicat Pellisa.
En aquesta línia i per acabar ja la xerrada, ha volgut canviar la manera com s’enfoca el desenvolupament de noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA). “En lloc de preocupar-nos de si ens prendrà la feina, podem pensar quines professions poden sorgir relacionades amb la Filologia gràcies a la IA”, ha plantejat.
Foto: La filòloga Gemma Pellisa (dreta) durant la xerrada a la Setmana del Llibre en Català / Bernat Garcia i Bassols
