La grata sorpresa de mantenir el català
Les vuit entitats que van promoure el repte de no canviar de llengua durant 21 dies fan una valoració positiva de l’experiència i es comprometen a repetir la iniciativa cada any
Han passat ja els 21 dies que vuit entitats a favor de la llengua es van posar com a repte per mantenir el català en totes les converses de la vida quotidiana i tocava fer balanç de l’experiència. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Mantinc el Català, No em Canviïs la Llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i Softcatalà s’han citat aquest dimarts a la seu de l’IEC, a Barcelona, i n’han fet una valoració molt positiva. Perquè s’ha visibilitzat la necessitat dels gestos individuals per mantenir viva la llengua i, cosa no menys important, perquè s’ha aconseguit la unitat de moltes entitats en un objectiu comú, un fet, pel que diuen els seus responsables, massa poc freqüent.
Els responsables de les entitats han llegit un comunicat en què han demanat més implicació a l’administració en la promoció del català, han convidat els catalanoparlants a no canviar la llengua i compartir-la amb els ciutadans que encara no parlen català o no en saben prou perquè n’aprenguin, a fer un consum responsable que tingui en compte el respecte a la llengua i a fet valer els drets lingüístics.
De dades de seguiment del repte no n’han donat. És impossible quantificar quants ciutadans han superat, de cap a peus, el repte, però sí que és possible mostrar testimonis de l’experiència com els que s’han exposat al pati de l’Institut d’Estudis Catalans.
El denominador comú de les experiències exposades és la “grata sorpresa” que s’han endut els participants en veure les reaccions majoritàries dels interlocutors quan es mantenien en català.
“Si agafem per costum parlar sempre català ens emportem grates sorpreses”, ha explicat Marta Reixach, voluntària de la CAL, que ha posat com a exemple la conversa que acabava de mantenir en la llengua pròpia del país amb un taxista llatinoamericà que “s’ha esforçat a fer petites frases en català”. “Els fas un flac favor si no els dones l’opció d’aprendre la llengua”, ha alertat Reixach.
En dona fe en Jeroni, un mexicà que fa dos anys que viu a Catalunya i que, de seguida, es va adonar que “havia d’aprendre català perquè la gent de Catalunya està molt orgullosa de la seva llengua, cultura i tradicions”. “El repte no és parlar-lo a la perfecció, sinó parar-lo al gimnàs, a la bugaderia, al bus, a la platja…i donar l’oportunitat a tothom que conegui la llengua”, diu.
Metges que aprenen català
La Maica Sebastià, radiòloga de l’Hospital Clínic, ha exposat les dificultats que sovint té la llengua en l’àmbit sanitari, però ha afirmat que ella, que s’adreça als pacients amb un “Bon dia, com esteu?”, mai no ha tingut cap problema amb el català. Explica que els metges de fora cada cop són més conscients que han d’aprendre el català per atendre com cal els pacients i que hi ha residents que en tres mesos ja parlen la llengua.
La Leli Camps, de Girona, ha sortit molt satisfeta del repte perquè ha demostrat que “el canvi és possible”, fins i tot amb persones amb qui sempre havia parlat castellà. Avisa, però, que amb 21 dies no n’hi ha prou. “S’ha de fer el seguiment cada dia i sempre”, afirma.
Les entitats que han impulsat el repte sembla que n’han pres nota i han anunciat que l’experiència es repetirà, com a mínim, un cop l’any. I la impulsaran tots junts.
Foto: Representants de les entitats i participants en el repte en l’acte a l’Institut d’Estudis Catalans / R. G. A.
