La immensa majoria dels catalans creuen en el català com a ascensor social
Una enquesta de Plataforma per la Llengua revela que el 88,7% dels ciutadans pensen que aprendre la llengua pròpia dona més oportunitats als infants d’origen immigrant
Un 88,7% dels catalans creuen que “aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen immigrant”, segons una enquesta de GESOP, encarregada per Plataforma per la Llengua, que remarca que aquesta dada demostra que a la societat catalana hi ha un amplíssim consens que el català és una llengua d’ascensor social.
L’estudi, fet el juliol passat, assenyala que una majoria àmplia considera que la reducció de l’ús social del català té a veure amb l’augment de persones que no el dominen i, en grau més baix, amb els atacs polítics a la llengua i l’augment de productes audiovisuals en altres llengües. En canvi, només una minoria creu que la reducció sigui conseqüència de la percepció que el català s’imposa, una tesi que difon l’espanyolisme.
L’entitat subratlla que la convicció que el coneixement de la llengua ofereix oportunitats per al progrés material personal dels infants immigrants és un incentiu de primer ordre per aprendre-la. Es tracta d’una percepció, a més, compartida pels simpatitzants de tots els partits, tot i que les proporcions varien. Més de nou de cada deu simpatitzants de Podem, Esquerra, la CUP, Comuns Sumar, Aliança Catalana, Junts per Catalunya i el PSC creuen que el català és útil. En canvi, entre els simpatitzants del PP i de Vox ho pensen al voltant de dos terços.
Per llengua habitual, els parlants habituals de català estan més convençuts que el català és útil que no pas els parlants habituals de castellà, però la convicció és majoritària també entre els castellanoparlants. Així ho creuen el 94,2 % dels catalanoparlants i el 83,8 % dels castellanoparlants. Entre els castellanoparlants habituals, els que més creuen en la utilitat del català són els més joves, de 16 a 29 anys: ho creuen el 88,4 % d’enquestats d’aquesta edat.
El sondeig del GESOP també demanava als enquestats que valoressin la importància dels factors que expliquen la davallada de l’ús social del català. El 70,1 % donaven molta o força importància a l’augment del nombre de persones que no entenen o no dominen el català; el 63,4 % a l’augment de productes audiovisuals en castellà i en anglès, i el 58,4 % als atacs polítics contra el català. La quarta possible explicació, utilitzada sovint per l’espanyolisme polític, tenia poca acollida: només el 43,4 % creien que l’ús social del català hagués descendit per la percepció que s’imposa, mentre que el 50,7 % ho negaven.
Foto: Gent passejant per la Rambla de Barcelona / Raül G. Aranzueque
