La llei de l’irlandès supera els tràmits parlamentaris

Les entitats nord-irlandeses celebren la norma “històrica” i insten Londres a no dilatar-ne l’entrada en vigor

La llei que ha de protegir el gaèlic irlandès i l’escocès de l’Ulster ha superat l’últim tràmit parlamentari que tenia pendent al Regne Unit després que la darrera lectura de la norma rebés dimecres el vistiplau definitiu de la Cambra dels Comuns. La Llei d’Identitat i Llengua d’Irlanda del Nord, que va començar a caminar a la Cambra dels Lords, forma part de l’Acord d’Stormont del 2020 que els unionistes nord-irlandesos van bloquejar i que Londres va portar a Westminster perquè fos aprovada. 

La norma donarà a l’irlandès l’estatus de llengua oficial a Irlanda del Nord, se’n permetrà l’ús als tribunals i es nomenarà un comissionat que faci un seguiment del compliment de la llei. També es crearà una Oficina d’Identitat i Expressió Cultural. El text autoritzarà el secretari d’Estat britànic per a Irlanda del Nord a intervenir en la presa de decisions dels comissaris en cas que el bloqueig polític impedeixi el restabliment del govern compartit entre republicans i unionistes a Irlanda del Nord.

El govern va fer una petita esmena tècnica a la llei, que haurà de ser validada a la Cambra dels Lords abans de ser definitiva.

Conradh na Gaeige, la principal entitat en defensa dels drets lingüístics dels irlandesos, va celebrar l’esdeveniment “històric” i, com van fer també altres grups, va instar Londres a no dilatar l’entrada en vigor de la norma. “L’experiència dolorosa amb el govern britànic ens ha ensenyat a no donar res per fet”, va advertir Paula Melvin, presidenta de l’entitat.

També es va felicitar per l’adopció de la llei el Sinn Féin, que va qualificar la norma de “moment clau”, mentre que el Partit Unionista Democràtic (DUP) va lamentar que el text no “protegeix la identitat” dels unionistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LinkedIn
Share