La llei de llengües del Parlament francès, amenaçada

Clam de les entitats en defensa dels idiomes minoritzats contra el recurs de la norma al Consell Constitucional

L’alegria de les entitats de les llengües minoritzades per França per la “històrica” llei aprovada el 8 d’abril passat de promoció dels idiomes “regionals” ha durat només dues setmanes. Una seixantena de diputats de La República en Marxa (LREM), el partit del president francès, Emmanuel Macron, van recórrer la llei al Consell Constitucional el 22 d’abril, poques hores abans que expirés el termini legal per fer-ho, i ara la norma resta pendent del dictamen d’aquest òrgan, fet que podria endarrerir-ne la posada en marxa dos anys.

La jugada dels diputats de Macron, que com el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, estava en contra de la llei, que es va aprovar gràcies, entre altres, als vots dels legisladors de LREM, ha encès les alarmes de les organitzacions que treballen per les llengües minoritzades per França. Els presidents de les Oficines públiques de les llengües catalana, occitana, basca i bretona han reaccionat de seguida i han fet un comunicat conjunt en què expressen la seva “decepció” i “descontentament” pel recurs.

A la Catalunya Nord, l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec) ha denunciat els “parlamentaris partidaris del monolingüisme i còmplices de lingüicidi” i ha fet una crida als diputats catalans perquè convencin els seus col·legues que retirin el recurs al més aviat possible. “Sabem tot l’amor del Consell Constitucional per les llengües regionals; és urgent que aquests parlamentaris rectifiquin llur decisió i acabin aquest assetjament indigne d’un país democràtic”, afegeix l’Aplec. 

El recurs al Consell Constitucional també ha causat un gran malestar a la Bretanya. Diversos càrrecs electes i membres d’associacions de defensa del bretó es van  aplegar dilluns al davant del Parlament de la Bretanya, a Rennes, per denunciar el “jacobinisme” i el “centralisme” dels diputats que han portat la coneguda com a Llei Molac al Consell Constitucional. El mateix Paul Molac, diputat bretó promotor de la norma, es demanava, en un comunicat, “de què tenen por” els contraris a la llei, que ell veu del tot “constitucional” i recordava que “encara cal lluitar per preservar les nostres llengües que els detractors de la diversitat desitgen veure desaparèixer”

La Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, aprovada amb 247 vots a favor i 76 en contra, reconeix el dret de rebre l’ensenyament en la llengua pròpia, la retolació bilingüe i grafies que no existeixen en la llengua francesa com els accents de noms en català. Amb la norma aprovada, els ajuntaments tenen via lliure per finançar les escoles bilingües o immersives, incloses les privades allà on no n’hi hagi de públiques que ofereixin aquest model.

Foto de portada: Protesta contra el recurs a la llei de llengües al davant del Parlament de la Bretanya, a Rennes / @Diwan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.