La llengua de signes catalana ja té pla

El govern de Catalunya aprova l’Estratègia per a la LSC, el primer projecte integral de l’executiu en aquesta matèria

La llengua de signes catalana (LSC) és una de les quatre llengües oficials de Catalunya, juntament amb el català, el castellà i l’occità a l’Aran i, com a tal, gaudeix de reconeixement legal. Tot i això, aquesta llengua minoritària entre la població del país no té, a la pràctica, les mateixes garanties de protecció que els altres idiomes.

Per mirar de superar aquest greuge, el govern de Catalunya ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia per a la llengua de signes catalana (LSC) 2026-2028, el primer instrument de planificació integral de l’acció de l’executiu en aquesta matèria. El pla, impulsat pel Departament de Política Lingüística, presentat al Palau Marc de Barcelona, s’articula al voltant de 7 grans objectius i 45 mesures que impliquen tots els departaments, amb un pressupost inicial de 2.014.584,97 euros per al 2026.

L’Estratègia dissenyada pel Departament de Política Lingüística es proposa anar més enllà de complir les obligacions legals vigents en matèria d’accessibilitat i avançar cap a un model de més protecció dels drets lingüístics de les persones sordes i sordcegues signants.

Setze anys després de la Llei 17/2010 sobre la llengua de signes catalana, l’Estratègia vol donar un nou impuls a les polítiques públiques en aquest àmbit: les mesures que recull no es limiten al compliment de les obligacions legals vigents en matèria d’accessibilitat, sinó que avancen cap a un model de major protecció dels drets lingüístics de les persones sordes i sordcegues signants.

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha explicat que amb el pla es desplegarà la llei aprovada el 2010 i ha admès que, tot i que reconeix la llengua de signes catalana, “no s’ha avançat prou”. L’estratègia –ha dit el conseller–  “neix per corregir aquesta situació i avançar”. “La llengua de signes catalana és patrimoni de tots els catalans, però també és la llengua pròpia de la comunitat signant, que té dret a ser tractada com una comunitat lingüística autònoma”, ha assenyalat Vila.

El pla preveu mesures concretes en diferents àmbits de l’acció de govern. Entre aquests hi ha el telèfon d’emergències 112, que oferirà l’opció d’adreçar-s’hi per videoconferència amb intèrprets de la LSC i la plataforma SVisual. També en l’àmbit sanitari, es reforçarà el servei d’atenció en LSC del 061 Salut Respon, es crearà un curs de quinze hores sobre l’atenció a les persones sordes signants per al personal de les administracions públiques i s’impulsaran accions de sensibilització entre els professionals sanitaris.

En el terreny educatiu, es crearà un Programa temporal de suport d’intèrprets d’LSC per als ensenyaments postobligatoris no universitaris, coordinat pels CREDA, per als alumnes signants de batxillerat i de formació professional. També s’actualitzarà el currículum d’LSC de primària i secundària, es produiran materials educatius per a infants signants i s’estendrà l’aprenentatge de l’LSC a tota la comunitat educativa dels centres amb alumnes signants. Fora del sistema obligatori, es reforcen els cursos per a adults –especialment per a famílies amb infants sords o sordcecs–, s’incrementen els ajuts Interlingua a les universitats, es crea una especialitat formativa per a docents d’LSC i es formaran 535 treballadors durant el 2026 en els nivells A1 i A2, amb l’objectiu d’arribar als nivells B1 i B2 a partir del 2027. Pel que fa a l’acreditació, el Departament impulsarà el 2026 un decret d’avaluació i certificació de coneixements generals d’LSC i continuarà l’adaptació de la llengua als nivells del Marc europeu comú de referència (MECR).

El pla també preveu promoure la llengua de signes catalana en l’àmbit de la recerca i, en aquesta línia, s’impulsarà un estudi demolingüístic de la comunitat signant, es milloraran les preguntes sobre LSC de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, s’explorarà la col·laboració amb el projecte europeu EUD Census i s’encarregarà un estudi sobre els comportaments lingüístics dels infants sords, amb discapacitat auditiva i sordcecs. També es reforçarà la recerca aplicada a les universitats catalanes i s’analitzaran les necessitats digitals de l’LSC en un context marcat per l’expansió de la intel·ligència artificial. La partida més destacada –250.000 euros el 2026–  es destina a projectes que fomentin l’ús, la creació de continguts, la divulgació i la recerca aplicada de l’LSC.

A banda de garantir que la comunitat signant té accés a serveis bàsics com l’educació i la salut en les mateixes condicions que la resta de ciutadans, l’Estratègia del govern vol assegurar-se també que tothom pugui gaudir amb plenitud de la resta d’àmbits. “Els drets culturals són elements nuclears i volem que el conjunt de la ciutadania tingui el mateix dret a l’accés a la cultura”, ha destacat el director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Xavier Fina. 

En aquest sentit, s’incorporarà la llengua de signes catalana als plans sectorials d’accessibilitat –cinemes, arts escèniques i música, museus, arxius, biblioteques, equipaments patrimonials i esdeveniments efímers–. També es publicarà el Diccionari de religions en LSC, amb prop de 500 termes.

En l’àmbit audiovisual, es reforcen les subvencions per a formats audiovisuals en LSC i per a la interpretació en actes i formacions i el Departament de la Presidència vetllarà pel desplegament de les obligacions d’accessibilitat en LSC dels prestadors públics amb programes informatius, infantils i religiosos en aquesta llengua. A més, es crearan beques per a creadors de continguts en LSC a les xarxes per afavorir l’aparició de referents signants a l’espai digital. Els perfils a les xarxes socials institucionals també incorporaran continguts en LSC amb creadors sords i sordcecs.

Una altra prioritat del pla és donar a conèixer la LSC. El 3 de juny passat es va presentar l’ampliació del Vocabulari Bàsic de l’LSC, un recull de lèxic amb caràcter divulgatiu que té la voluntat d’acostar la llengua de signes a la població en general i vol donar resposta a les necessitats comunicatives actuals de la comunitat signant. Ara, el pla preveu crear el Vocabulari general de la llengua de signes catalana, com a ampliació del Vocabulari bàsic i futura eina de referència per a la consulta lingüística, i constituir grups de treball per fixar la toponímia i la terminologia en LSC dins el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana.

Dia de la Llengua de Signes Catalana

La llengua de signes catalana tindrà un reconeixement addicional amb la declaració del 3 de juny com el Dia de la Llengua de Signes Catalana. A més, s’ampliarà el nombre d’itineràncies de l’exposició Parlar és a les teves mans i tots els departaments es comprometen a millorar la difusió dels serveis i recursos vinculats a l’LSC.

La presidenta de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca), Esther Viñas, ha qualificat de “bona notícia el compromís institucional amb la llengua de signes catalana” que representa l’Estratègia del govern, però ha advertit que “la llengua de signes catalana no ocupa encara el lloc que li correspon en la societat” i ha lamentat que la LSC no hagi estat inclosa al Pacte Nacional per la Llengua. Tot i això, ha dit que la comunitat signant vol “continuar endavant”. “Pensem que l’estratègia és molt important perquè recull mesures concretes per garantir els drets lingüístics i per reforçar-ne la presència de la LSC en la vida quotidiana en diferents àmbits. Esperem que tot això es converteixi en accions reals, que són reivindicacions de la comunitat sordcega des de fa molts anys”, ha afegit.

El conseller de Política Lingüística ha aclarit que, tot i que l’Estratègia és una “fita històrica”, “no és un punt d’arribada, sinó un punt de partida” i ha convidat entitats i professionals a participar-hi per “transformar la realitat”: “Fem que les mesures es tradueixen en més drets, més oportunitats i una presència cada vegada més gran de la llengua de signes catalana”.