Les entitats reclamen més recursos per fer l’acollida en català

Un estudi del CIEMEN revela que al tercer sector es fa servir majoritàriament la llengua pròpia tot i la mancança de protocols lingüístics

Les entitats del tercer sector són sovint el primer contacte que molts nouvinguts tenen amb les institucions del país i, per tant, un element clau perquè tinguin una primera impressió sobre la seva realitat social i lingüística. Per això és important conèixer quins són els usos lingüístics de les entitats, que és el que fa l’informe del CIEMEN Usos lingüístics en el tercer sector, elaborat per la investigadora Farida Boudichat Fortas i presentat dimecres a Barcelona.

L’estudi revela que el català és la principal llengua de treball de les entitats del tercer sector. Segons les dades extretes de l’enquesta, prop del 80% de les entitats utilitzen majoritàriament el català en la seva comunicació interna i el 60% inicia habitualment l’atenció als usuaris en aquesta llengua, tot i que sovint canvien d’idioma per garantir la comprensió.

“Les entitats del tercer sector són agents de normalització lingüística”, afirma Boudichat, que remarca el fet que la majoria de treballadors i voluntaris d’aquestes organitzacions fan servir amb normalitat el català, tot i que, en la majoria de casos (més de la meitat), les entitats no tenen un protocol que en fixi els usos lingüístics. 

Els professionals i voluntaris de les entitats són molt conscients del paper que té el català com a eina d’integració i a l’hora d’afavorir les oportunitats socials i laborals dels nouvinguts, però sovint els manquen eines per gestionar la diversitat lingüística que es troben diàriament i sovint canvien al castellà o a altres llengües per no entorpir “l’acció immediata”, explica l’autora de l’informe. “La gestió dels usos lingüístics en el tercer sector no es pot interpretar en termes dicotòmics entre promoció lingüística i eficàcia assistencial, sinó que requereix mecanismes que permetin compatibilitzar ambdues dimensions», afegeix Boudichat.

El president del CIEMEN, David Minoves, ha qualificat de “bona notícia” que el català sigui, majoritàriament, la llengua de treball de les entitats, però ha advertit que l’informe també diu que “aquesta realitat descansa més en el compromís dels equips que no pas en estructures consolidades, en protocols o en eines específiques”. “Ens diu que hi ha convicció, però que encara falten recursos», afegeix Minoves.

Estratègies per mantenir el català

De fet, les entitats, segons ha explicat l’autora de l’informe, denuncien que no tenen “les eines necessàries” per millorar l’acollida en català dels usuaris i creuen que hi ha una “escassa implicació institucional” per “acompanyar-los”. Les organitzacions demanen formació que els ajudi a “promoure estratègies per mantenir el català” sense renunciar a l’“eficàcia” comunicativa. El que sí que fan la majoria de professionals i voluntaris, habitualment o de forma ocasional, és derivar usuaris cap als  cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, que ha tancat l’acte de presentació de l’informe, ha destacat que les llistes d’espera per als cursos del CPNL s’han reduït del 29% al 5% i s’ha compromès a “acompanyar el tercer sector” perquè “és un actor lingüístic de primer ordre i un motor poderós per a la normalització lingüística”. “Per la seva proximitat amb la ciutadania i per la confiança que genera, té una responsabilitat en la transformació sociolingüística del país».