La meitat dels residents a Andorra no veuen necessari conèixer el català per viure al país
La percepció que no cal saber la llengua augmenta, però el 83% creuen que comunicar-se habitualment en l’idioma oficial és important perquè els immigrants s’integrin
Només la meitat de la població resident a Andorra consideren que conèixer la llengua catalana és necessari per viure a Andorra, un percentatge que ha baixat des del 2002, quan gairebé dos terços dels residents (un 64,4%) ho veien bàsic. Així ho reflecteix un estudi sobre la immigració al Principat publicat aquest dilluns per Andorra Recerca i Innovació.
Segons l’enquesta, feta a 800 residents, la proporció de persones que afirmen que “conèixer la llengua catalana és necessari per viure a Andorra” ha disminuüit en la mateixa proporció que augmenta la de persones que afirmen que “és necessari només en alguns àmbits”. Els enquestats amb nacionalitat andorrana i els que tenen més anys de residència al país són els que veuen més necessari el coneixement de la llengua oficial.
De fet, l’estatus de llengua oficial del país és un dels motius que més argumenten els qui veuen la necessitat de conèixer l’idioma, així com “integrar-se al país”. Els qui no creuen que sigui necessari conèixer el català addueixen motius com que “hi ha més d’una llengua”, “perquè només s’utilitza en àmbits institucionals” o “es parla més en castellà”.
Tot i aquest canvi de tendència, el 83,3% dels enquestats considera que comunicar-se habitualment en català és important per a la integració dels immigrants al país, un percentatge que el 2002 era del 91,9%, quan ocupava el primer lloc per davant d’adaptar-se a l’estil de vida d’Andorra, que ara és vist com el factor més determinant per a la integració dels immigrants.
El coordinador de l’àrea de sociologia d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Joan Micó, recorda que els darrers anys hi ha hagut una arribada important d’immigrants a Andorra. Segons les xifres de l’estudi, des del 1962 la població del país s’ha multiplicat per deu. Micó ha explicat que no s’ha detectat, però, que es consideri que “no és imprescindible que els fills dels immigrants sàpiguen català”.
L’estudi conclou que cal “assumir “interculturalitat” com un signe d’identitat” del país, un fet que “no ha de significar la renúncia els trets identitaris tradicionals, si no, més aviat, assumir la barreja existent com un fet positiu i cabdal” per entendre la societat andorrana que també ha de formar part de “la identitat com a poble, amb elements comuns a tota la població com el coneixement del català”.
Foto: Andorra Recerca i Innovació
