La Plataforma per la Llengua alerta sobre l’ús social del català

Posted on

Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà a Catalunya

Raül G. Aranzueque

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimecres l’Informecat 2021, el recull anual de cinquanta dades rellevants sobre el català, que posa l’accent en l’ús social de la llengua, que ha davallat els darrers anys arreu dels Països Catalans. La dada més cridanera és la que reflecteix el que el president de l’entitat, Òscar Escuder, anomena “submissió lingüística”: Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà a Catalunya.

Segons l’enquesta encarregada per la Plataforma per la Llengua a l’empresa GESOP, el 43,5% dels enquestats catalanoparlants diuen que canvien de llengua “per respecte” o “per educació” i el 16,3% perquè creuen que potser no els entendran si mantenen la conversa en català.

La tebiesa dels catalanoparlants a l’hora de mantenir la seva llengua es reflecteix en tots els àmbits de la societat. L’Informecat destaca un altre informe de la Plataforma per la Llengua, el de tres instituts públics de Valls,  en què el català només era present en el 39,4% de les converses dels patis, i el fet que els alumnes de quart d’ESO catalans tinguin més coneixement del català que del castellà en totes les regions educatives de Catalunya. A les Illes Balears, només el 19% dels alumnes de primària tenen un nivell de català alt.

Les dades negatives en el camp de l’educació, on la llengua gaudeix d’una certa protecció, són encara pitjors en altres àmbits com el de la Justícia, on hi ha dades com que només el 7,4% de les sentències que s’emeten a Catalunya són en català, una llengua minoritària a les facultats de Dret dels territoris de parla catalana: un 41,2% de les classes a les universitats de Catalunya es fan en català, un 21,1% a les Illes Balears i un 19,8% al País Valencià.

El camp que més atenció desperta darrerament, però, és el de l’audiovisual, on la llengua pròpia perd terreny, especialment en les plataformes de continguts com Netflix, Disney+ i HBO Max, on la presència del català és testimonial. “Ens menyspreen com a ciutadans i possibles consumidors”, diu Escuder, que recorda que molts dels títols que hi ha als catàlegs d’aquestes plataformes tenen una versió doblada o subtitulada en català, pagada per la Generalitat de Catalunya, que no s’ofereixen. “No estem fent un bon ús dels diners públics”, avisa el president de la Plataforma per la Llengua.

Els governs dels territoris de parla catalana tenen també part de responsabilitat en el poc ús del català. Començant pel de Catalunya, que fa deu anys que incompleix la Llei del Cinema i que, tal com recorda la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, no fa complir normes com el Codi de Consum i permet que nou de cada deu productes vulnerin la normativa que obliga a etiquetar en català.

Tot això passa en un context polític en què tant a Catalunya, com al País Valencià com a les Illes Balears hi ha governs que se suposa que són favorables a la normalització de la llengua pròpia. De fet, a Catalunya, el govern ha engegat un procés que ha de desembocar en un Pacte Nacional per la Llengua per millorar la presència del català en tots els àmbits. Escuder celebra la iniciativa, però recorda que cal esperar veure com es tradueix tot plegat en mesures concretes.

De dades positives també n’hi ha i, com sol passar, són les que depenen de la voluntat i les iniciatives dels ciutadans. La Plataforma per la Llengua destaca el sorgiment d’iniciatives en el camp d’internet com Valençúbers, el Canal Malaia o Creadors.tv, que ja han impulsat més de 500 creadors de contingut i han generat milions de visualitzacions. A Andorra, el 72,6% dels habitants comencen les converses en català i, a la Franja, el 89,2% dels catalanoparlants transmeten la seva llengua als fills. De l’Alguer destaquen el compromís amb la llengua dels docents, reflectida en la dada que el 27% dels mestres sards inscrits per ensenyar en una llengua minoritària volen fer classe en alguerès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.