La Plataforma per la Llengua promou un front judicial contra el 25% de castellà

Representants de diverses entitats en suport a la iniciativa de la Plataforma per la Llengua / R.G.A.

L’entitat confia que el TSJC els reconegui com a part interessada i es deixi en suspens l’execució de la sentència

Raül G. Aranzueque

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns la seva estratègia per mirar d’aturar la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que exigeix al govern català que executi la sentència que imposa almenys un 25% de castellà a les aules i en una assignatura no-lingüística troncal. L’entitat, que divendres es va personar en la causa com a part interessada, ha fet una crida a totes les associacions, organitzacions i sindicats que s’hi vulguin sumar a fer un “front judicial comú”.

“Si som molts, algú o altre passarà el sedàs”, ha argumentat la directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, en referència a la possibilitat que el TSJC els accepti com a part interessada en la causa, tal com ha fet amb l’entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Entre les organitzacions a qui la Plataforma per la Llengua ha ofert assessorament per presentar-se a la causa si hi volen hi ha els sindicats Ustec, Intersindical, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i entitats com la Federació Nacional d’Estudiants dels Països Catalans i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Òmnium Cultural ja s’ha personat en la causa i, com la Plataforma per la Llengua, està pendent que l’acceptin o no. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha convidat a unir-se al front judicial totes les entitats que formen part de la plataforma Som Escola.

La interlocutòria del TSJC encara no és ferma i la Plataforma per la Llengua confia que si l’alt tribunal els accepta com a part interessada hi podran presentar recurs i deixar el procediment d’execució de la sentència en suspens. L’entitat es mostra convençuda que hi ha bases legals “sòlides” per demostrar que la interlocutòria “no aplica correctament la sentència de la qual deriva” i en fa una interpretació “expansiva i lesiva”.

El més preocupant de la resolució del TSJC, segons la Plataforma per la Llengua, és el fet que “legitima que qualsevol família de Catalunya pugui demanar executar la sentència”, ha explicat Carandell. Això crea “més inseguretat jurídica a l’escola en català”, ha afegit. És per això que l’entitat no demana que les famílies demanin personar-se en la causa.

De fet, que el tribunal accepti que intervinguin les famílies en aquest tipus de disputa educativa va “contra la jurisprudència europea”, que estableix que la responsabilitat és de l’estat. “Per això creiem que si el cas arriba a Europa la sentència serà anul·lada”, assegura la directora de la Plataforma per la Llengua.

Escuder ha recordat que l’Estat espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom), que “deixa clar que pares que ho vulgui poden fer ensenyament immersiu al100%”. Escuder ha reiterat el rebuig de l’entitat que presideix a la modificació de la llei de política lingüística proposada com a fórmula per esquivar la imposició de percentatges lingüístics a les aules. “Demanem la retirada de la modificació”, ha dit el president de la Plataforma per la Llengua, que ha advertit del risc que el Tribunal Constitucional (TC) “reinterpreti” la llei per fer-la més bel·ligerant contra el model d’escola en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share