La UE torna a ajornar l’oficialitat del català

Diversos estats expressen dubtes legals sobre la mesura, tot i les garanties del govern espanyol

Marta Vidal Vilalta / ACN

La Unió Europea ha tornat a ajornar aquest divendres la decisió sobre l’oficialitat del català per les reticències que encara mantenen diversos estats. Malgrat que el govern espanyol ha posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes, en la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE els ministres d’Afers Europeus dels 27 s’han limitat a debatre la qüestió, però no han pres cap decisió, tal com estava previst. Ja a la seva arribada a la reunió, diversos estats membres han dit que la proposta espanyola encara presenta interrogants –jurídics i econòmics– i han descartat una decisió definitiva. 

L’oficialitat de les llengües ha arribat com a un punt de discussió en la trobada dels ministres d’Afers Europeus. L’agenda preveia la possibilitat que se sotmetés a votació si hi havia consens suficient dins la sala, però no ha estat així. Finalment, tot i que constava com el primer punt de debat de la reunió, ha estat el segon perquè la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Dinamarca, ha prioritzat el debat sobre el pressupost plurianual de la UE. En la reunió, qui ha defensat la proposta espanyola no ha estat el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. Com va passar el maig, qui ha assistit a la trobada ha estat el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro.

Sampedro ha acusat els països europeus reticents a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE de “segrestar” la iniciativa al Consell d’Afers Generals i ha retret a les capitals que encara s’oposen a la proposta que no hagin aportat arguments “legals” o “econòmics” per “retardar-ne” l’aprovació. “Si hi ha cap estat membre que necessiti cap altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demanin”, ha dit Sampedro, que ha demanat que no s’allargui aquest debat de manera “innecessària”.

Els dubtes dels estats membres reticents continuen sent els mateixos. Ja el mes de maig, països com Alemanya, Suècia, Finlàndia o Àustria van demanar al govern espanyol “més claredat” sobre les implicacions econòmiques i jurídiques.

Per mirar de convèncer els estats, el govern espanyol ha presentat una nova proposta en les últimes setmanes que introdueix un nou article per “esclarir encara més” el compromís d’Espanya amb el pagament dels costos derivats de l’aplicació de l’oficialitat, que la Comissió Europea va xifrar en 132 milions d’euros segons una estimació basada en l’aplicació de l’oficialitat del gaèlic.

Tot i això, el principal escull són les implicacions legals. Espanya defensa que per ampliar la llista de llengües oficials de la UE no cal canviar els Tractats de la UE. Tanmateix, fonts del Consell de la UE van explicar a l’ACN que els serveis jurídics de la institució han expressat en diverses reunions –inclosa la del 27 de maig –que per poder “acomodar la sol·licitud d’Espanya i afegir nous idiomes a la llista, és necessari modificar” els tractats.

El govern espanyol sosté que la reforma dels tractats no és necessària perquè l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que “el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE”. 

Fonts diplomàtiques consultades per l’ACN han explicat que “del debat [d’aquest divendres] es desprèn que els estats membres comprenen els motius de la proposta espanyola i la sensibilitat de la qüestió, però també s’han expressat diverses preocupacions de caràcter jurídic i pràctic”. El govern espanyol ha manifestat la seva “disposició” a continuar parlant amb els estats reticents per resoldre les qüestions pendents.

Recórrer al TJUE

L’executiu de Pedro Sánchez es planteja, fins i tot, recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre els dubtes legals que alguns estats encara mantenen per poder avalar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Si bé el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja havia suggerit aquesta possibilitat anteriorment, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha proposat que l’entrada en vigor de l’oficialitat vagi condicionada a una sentència positiva del TJUE, segons ha avançat l’ARA i ha confirmat l’ACN.

La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals en què es podria tornar a debatre l’oficialitat del català a la UE serà el 16 de setembre.

Foto: Fernando Sampedro al Consell d’Afers Generals de la UE / ACN