L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua es presenta en societat
La institució promourà el català i l’aragonès, dues llengües “històricament desateses”
L’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, que té com a objectiu la promoció de l’“ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó com a institució científica oficial en l’àmbit de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies” va fer dimarts un pas fonamental per donar-se a conèixer als aragonesos en presentar en societat els seus càrrecs electes. Javier Giralt va prendre possessió com a president de l’Acadèmia i director de l’Institut Aragonès del Català, i Ánchel Conte, com a director de l’Institut de l’Aragonès.
La institució ha seguit, fins ara, un llarg i tortuós camí per començar a caminar, que va començar el 2009 amb l’aprovació de la llei de llengües del Parlament aragonès, que li atorgava l’autoritat científica en l’idioma aragonès. El 2011 es van crear els estatuts de la institució, però es va derogar dos anys més tard en aprovar-se una nova llei de llengües. Finalment, el 2021, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua va engegar amb el nomenament de quinze membres i la constitució de dues seccions: l’Institut de l’Aragonès i l’Institut Aragonès del Català.
El director de l’Institut de l’Aragonès, Ánchel Conte, va qualificar la cerimònia de dimarts d’“acte de justícia històrica a una llengua que segles de negació, d’abandonament i de menyspreu no han pogut matar”. Tots els oradors van coincidir a remarcar, en un acte en català, aragonès i castellà, la fita excepcional que suposa la constitució d’aquesta institució que ha de ser referent en la protecció i dignificació de les llengües de l’Aragó.
El president de l’Acadèmia va recordar que el català i l’aragonès han estat “històricament desatesos i mancats del suport, protecció i respecte que les altres llengües hispàniques diferents del castellà tenen en les seves respectives comunitats autònomes”.
Una de les funcions principals de l’Acadèmia serà donar a conèixer la riquesa lingüística de l’Aragó. “És difícil estimar allò que no es coneix”, va dir Giralt, que va convidar els aragonesos a “sentir com a propis l’aragonès i el català”. El president de l’Acadèmia va assenyalar també les autoritats aragoneses i va recordar que, tot i que l’Estatut d’Autonomia diu que “les llengües i modalitats lingüístiques de l’Aragó constitueixen una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès” “no especifica quines són aquestes llengües, un silenci intencionat al qual s’hauria de posar remei en algun moment”. Giralt va remarcar que la llei també diu que “ningú podrà ser discriminat per raó de llengua”.
El director general de Política Lingüística del govern de l’Aragó, José Ignacio López, va reconèixer que s’han hagut de “deixar la pell” per crear l’acadèmia” i va assegurar que el seu govern està “compromès amb la dignificació de l’aragonès i del català de l’Aragó”, dues llengües “afeblides”, segons havia advertit Giralt.
D’acord amb el Cens de Població i Habitatges de l’INE del 2011, 55.513 persones sabien parlar català a l’Aragó i 25.556 aragonès. D’aquests 81.069 parlants, però, només 44.119 declaraven saber escriure en aquesta llengua.
