L’àrab ceutí demana protecció
Compromís porta al Parlament espanyol el reconeixement de la llengua de prop de la meitat dels habitants de Ceuta
Prop de la meitat de la població de Ceuta té com a llengua primera l’àrab ceutí o dàrija, una llengua de la mateixa àrea dialectal de l’àrab marroquí amb préstecs del castellà, que no té cap reconeixement oficial en aquesta ciutat autònoma de l’Estat espanyol. Coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, la coalició ceutí Caballas va fer públic un manifest en què demana “empara i protecció de les administracions públiques” cap a la llengua i que ha rebut l’adhesió de centenars de particulars i acadèmics. Compromís ha recollit la iniciativa de Caballas i portarà la situació de l’àrab ceutí a les Corts Generals en forma de proposició parlamentària.
El manifest denuncia l’“anomalia” de la situació de la llengua i el greuge respecte de la ciutat autònoma de Melilla, que sí que recull la seva pluralitat lingüística en l’Estatut. “La inqüestionable realitat de l’àrab ceutí com a llengua materna de la meitat de la ciutadania ceutí no es reflecteix en les accions institucionals que, orientades per reputats organismes internacionals, tenen com a objectiu protegir les llengües maternes allà on s’utilitzen”, remarca el text, que reclama “a totes les entitats, organismes i institucions públiques” que adoptin “les decisions que calgui per regularitzar l’ús i la protecció oficial de l’àrab ceutí” a la ciutat.
L’àrab ceutí va rebre un revés important l’any 2018 després que el govern espanyol l’eliminés del V Informe sobre el compliment a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom), un fet que el professor d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Francisco Moscoso, considera “vergonyós”.
“La realitat de Ceuta, pel que fa a població, és molt semblant a la de Melilla i, malgrat tot, en aquesta ciutat es manté l’amazic a la Carta, mentre que l’àrab ceutí, la primera llengua de gairebé el 45% de la població, desapareix”, assenyala Moscoso, que rebutja l’argument que es tracta d’una llengua “no territorial” i sense “continuïtat històrica”. “La seva presència -diu Moscoso- es remunta a la segona meitat del segle XIX i, a més, els residents a l’Estat espanyol que parlen aquesta llengua són bilingües. Per tant, s’ajusta al que diu la Carta, ja que hi ha una tradició que avala la seva idiosincràcia a l’Estat espanyol”, afegeix.
El professor de la UAM explica, en un article a la Revista de llengua i dret, que l’àrab ceutí és “una llengua oral que no ha estat normalitzada a nivell oficial” ni a Espanya ni al Marroc i reclama que sigui reconeguda per l’Estatut d’Autonomia de Ceuta. “Aquesta llengua està en una situació de minorització i perill atès l’escàs, per no dir nul, interès de l’administració espanyola en general i ceutí en particular, que encoratja i promou el monolingüisme militant en considerar l’àrab ceutí com una llengua d’immigrants, no tradicional i vista com la llengua de l’enemic, el Marroc”. Moscoso demana que es “garanteixi la presència de l’àrab ceutí als mitjans de comunicació, a l’administració i al sistema educatiu”.
Mentrestant, Caballas busca el suport d’altres partits, a banda de Compromís, per tirar endavant la via legal cap al reconeixement de la llengua. Els precedents, però, no són gaire encoratjadors. El darrer cop que ho van intentar, el 2018, van topar amb l’oposició del Partit Popular (PP) i el PSOE.
