L’aranès resisteix

La transmissió intergeneracional de l’occità creix, el percentatge de parlants inicials i habituals de la llengua cau lleugerament i el coneixement de la llengua davalla

La llengua occitana resisteix prou bé a la Vall d’Aran, segons les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) 2023 en comparació amb les del 2013 i el 2018. Tot i això, l’aranès continua sent minoritari al seu territori.

Segons les dades de l’EULP fetes públiques aquest dimecres, l’any 2023 un 23,5% dels aranesos tenia l’occità com a llengua inicial, un percentatge lleugerament inferior al 24,8% del 2018 i molt semblant al 23% del 2013. Pel que fa al percentatge de població que el tenen l’aranès com a llengua d’identificació, en canvi, hi ha hagut un lleuger augment i el 2023 era del 29,5% contra un 28,7% el 2018 i un 23,2% el 2013. En nombres absoluts, tot i les fluctuacions, es confirma un manteniment del conjunt de parlants d’aranès, tant en llengua inicial i com d’ús habitual: a l’entorn de 2.200 persones, pràcticament el mateix nombre que en enquestes anteriors.

La dada més preocupant pel que fa a l’ús de la llengua és la distribució per edats. Així, una mica més del 42% de la població de més de 65 anys diu tenir-lo com a llengua habitual, mentre que el percentatge cau al 21% en el grup d’entre 45 i 64 anys i se situa en un 15% entre la població de 30 i 44 anys. Entre els menors de 30 anys, el percentatge de parlants habituals és del 23% de la població.

En el cantó positiu hi ha el fet que la transmissió intergeneracional no retrocedeix. De fet, hi ha més persones que parlen només l’aranès amb els fills, ja sigui sol (20,8%) o acompanyat d’altres llengües (7,9%) que no pas amb els pares (15% sol i 5,6% acompanyat d’altres llengües). A més, la combinació de l’aranès amb altres llengües creix entre els joves respecte de les generacions precedents pel que fa a la llengua d’identificació, que atrau joves de primera llengua no aranesa. En canvi, pel que fa a la llengua habitual, l’ús de l’aranès sol o acompanyat és inferior al percentatge de joves aranesoparlants inicials.

Pel que fa al coneixement de la llengua, hi ha hagut una davallada sensible respecte de les dades del 2018. El 2023, el 79,7% de la població deia entendre l’occità (un 83.3% el 2018), el 53,6% el sabia parlar (un 60% el 2018), un 63,7% el sabia llegir (un 73,5% el 2018) i un 39,4% escriure’l (un 45,8% el 2018).

L’ús i el coneixement de la llengua estan fortament influïts per l’augment notable de la població procedent de fora de l’Estat espanyol que hi va haver entre el 2018 i el 2023. En aquest període, els nascuts a l’Aran es mantenen estables al voltant del 35%, la població nascuda a Catalunya continua prop del 20%, mentre que els nascuts a la resta de l’Estat descendeixen fins al 19,3% i els nascuts a l’estranger augmenten fins al 24,5%. Les persones arribades de fora de l’Aran són especialment nombroses en les franges de 30 a 65 anys.

Un factor determinant per entendre les dinàmiques sociolingüístiques de l’Aran és el lloc de naixement. Gairebé dos terços de la població nascuda a l’Aran té l’aranès com a llengua inicial (63,5%). En canvi, pel que fa als nascuts a Catalunya però fora de l’Aran, l’aranès és llengua inicial d’un 15%, i hi ha també un petit percentatge entre els nascuts a la resta de l’Estat i a l’estranger. Quant a llengua habitual, els percentatges són similars: un 60,4% per als nascuts a l’Aran i a l’entorn d’un 12% per als nascuts a Catalunya però fora de l’Aran. I pel que fa a llengua d’identificació, tres quartes parts dels nascuts a l’Aran el declaren la seva llengua (76,3%), igual com un 19,6% dels nascuts a Catalunya. L’aranès, per tant, es manté com la llengua inicial i habitual de dos terços de la població nascuda a l’Aran, i compta amb una valoració alta, dins d’aquest grup, com a llengua d’identificació.

Per reforçar la presència social de l’aranès, el govern de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran s’emplacen a facilitar l’aprenentatge de l’aranès a la població que arriba de fora de l’Aran, especialment en famílies amb infants en edat escolar, i impulsar l’ús de l’aranès en tots els sectors professionals, des dels serveis sociosanitaris fins al gran comerç, àmbits on la llengua encara té poca presència. També s’han proposat promoure la presència de l’occità entre el jovent.

Foto: Ajuntament de Vielha e Mijaran