L’argot que ho peta entre els joves

El llibre ‘Petem-ho’ resol els dubtes dels ‘boomers’ sobre el llenguatge juvenil i reflexiona sobre la creació i adopció de noves paraules i expressions

El català, com a llengua minoritzada, té més problemes que altres idiomes amb més reconeixement oficial i protegits pels estats per desenvolupar-se en tots els àmbits. La llengua rep la pressió d’idiomes com el castellà, el francès i l’omnipresent anglès i té dificultats afegides per construir un argot juvenil propi. Malgrat tot, l’argot hi és. Amb manlleus de l’anglès, del castellà, del francès i incorporacions de collita pròpia, però àmpliament utilitzat pels adolescents i joves del país.

Aquest argot té ara un llibre que el recull i l’analitza. Es tracta de Petem-ho. Manual de català per a boomer i millennials, de Rosa dels Vents (Penguin), una obra en la qual els autors prometen “resoldre dubtes existencials sobre aquestes paraulotes i expressions que diem els més joves” i que dilluns va ser presentada a la llibreria Alibri de Barcelona.

Segons va explicar en l’acte Neus Nogué, professora de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB), la facultat d’on han sortit els tres autors del llibre, l’obra, amb pròleg de Carme Junyent, és fruit d’un treball de l’assignatura de Lingüística Aplicada del curs 2015-2016 d’aquells que “fa una mica de mandreta”. Els estudiants, però, van vèncer la mandra i van crear una mena de diccionari en línia de l’argot juvenil en català, el Com ho diria, que s’ha convertit en una de les eines lingüístiques modernes de referència.

I com que als joves, per més avantguardistes que siguin, encara els fa il·lusió veure els seus projectes impresos en paper, aquell projecte acadèmic va esdevenir llibre.

En aquest suport han trobat el lloc ideal per plasmar, no només el glossari de paraules i expressions que fan anar de corcoll els boomers, sinó les conclusions que Gerard Viladomat Monterde, Clara Soler Mañé i Xavier Mas Craviotto han tret de la tasca d’analitzar com neix l’argot, com es desenvolupa i com mor, tot i que hi ha paraules, com guai, que sembla que hagin fet un pacte amb el diable i que siguin immortals.

Els tres filòlegs han pentinat les xarxes socials, les pel·lícules, les sèries, les novel·les, les teles, les ràdios i els instituts de secundària i n’han tret una sèrie de conclusions que han compartit amb els lectors. Com ara el paper de les xarxes socials com a “generadors i acceleradors” d’argot juvenil, en paraules de Xavier Mas Craviotto, i l’enorme força d’atracció de l’anglès. 

Hi ha fenòmens curiosos, com el de les “paraules que adquireixen significats nous”, diu Mas Craviotto, com cancel·lar, que ha ampliat el seu significat original i ara serveix també per descriure el fet de boicotejar algú per una actitud reprovable, “cancel·lar-lo”, i mots que neixen a les xarxes i passen a la vida quotidiana com postureig.

El llibre també aborda qüestions que han generat molt de debat a les xarxes socials com el del model de llengua que mostren les sèries de televisió, una controvèrsia protagonitzada pels qui ja superen de molt els trenta, els quaranta, els cinquanta… mentre els joves s’ho miraven de lluny. “Els haters són els boomers”, resumeix Clara Soler.

Els autors han analitzat el llenguatge de sèries com Merlí: Sapere aude, Les de l’hoquei i Drama i s’han preguntat i han demanat a lingüistes coses com la responsabilitat lingüística que tenen les ficcions, si les sèries han de reflectir la realitat sociolingüística per ser versemblants o si bé han de ser un model per als espectadors.

Encertar el llenguatge i el to a l’hora de reproduir l’argot juvenil no és fàcil. Els estudiants d’ESO amb qui van parlar els autors de Petem-ho -explica Gerard Viladomat- estan tips de “llegir coses en què els diàlegs no s’assemblen gens a la seva realitat”. Per anar bé, els llibres que els fa llegir els professors haurien de ser “estimulants” per a ells, però ni els docents ni les editorials, ni els mateixos alumnes ho veuen clar. D’una banda, perquè l’argot és efímer i fugaç i plasmar-lo en un llibre que ha d’aguantar anys és arriscat i, de l’altra, perquè, segons Viladomat, “els estudiants no se senten representats” quan es fa l’intent d’adreçar-se a ells en el seu suposat llenguatge.

La poca perdurabilitat de tantes paraules i expressions que ara semblen imprescindibles és l’argument principal que fa servir l’acadèmia, tradicionalment conservadora, per resistir-se a deixar entrar al diccionari normatiu la llarga llista de mots que sí que hi ha al Com ho diria. Tot i això, segons els autors del llibre, el president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Nicolau Dols, veu amb bons ulls la creació d’una versió catalana de l’Urban Dictionary, el diccionari participatiu d’argot anglès en línia. Amb el Com ho diria ja tenim la feina mig feta.