L’ascensor social del català funciona, però necessita manteniment

El 82,4% dels residents a Catalunya creuen que la llengua és important per progressar, però només un 8,6% dels estrangers en fan un ús habitual, segons l’‘InformeCAT 2025’

Vuit de cada deu residents a Catalunya creuen que el català és bastant o molt important per al progrés professional, segons l’Enquesta Sociopolítica del 2024 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i recollida per l’InformeCAT 2025, l’informe anual de Plataforma per la Llengua que recull les cinquanta dades més significatives sobre la situació del català, presentat aquest dilluns.

Les dades indiquen que un 82,4% dels residents de Catalunya estan bastant o molt d’acord que aprendre català és important per progressar professionalment, un 84,1% que ho és per integrar-s’hi socialment, i un 86,5% que ho és per accedir a coneixements i cultura. Es tracta d’una dada positiva, esperançadora, però que si la comparem amb els fets es mostra una clara incoherència: l’InformeCAT 2025 recull que tan sols un 8,6% dels residents estrangers a Catalunya fan un ús habitual del català, en contrast amb el 72,9% que sí que fan un ús habitual del castellà. A més, segons una enquesta del sindicat UGT, només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important en el seu entorn laboral. 

Davant d’aquesta contradicció latent entre les dades esperançadores de l’opinió pública i una realitat que s’hi allunya bastant, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, afirma que la posició que ells prenen no és optimista o pessimista, sinó realista. Diu que “cal identificar els punts forts i els punts febles del català” i identifica tres factors que expliquen la incoherència entre les dades i la realitat: la minorització, l’actitud submisa dels catalanoparlants i la manca de zel de les administracions públiques. 

En el cas de la minorització de la llengua, Escuder destaca la situació en l’àmbit sanitari, ja que, segons l’enquesta Òmnibus de la GESOP del 2024, set de cada deu catalanoparlants han hagut de parlar castellà al metge. El president de Plataforma per la Llengua explica que, malgrat que on menys visibilitat té el català continua sent en l’àmbit de justícia, nou de cada deu casos de discriminació lingüística entre el 2019 i el 2023 s’han produït en els serveis sanitaris. Escuder ho justifica dient que “la gent va més al metge que al jutge”, i el responsable tècnic de l’Informecat, Miquel Gil, ha afegit que “ens fem trampes al solitari” i ha ressaltat la ironia que rau en el fet que l’àmbit que produeix més queixes pertany a la Generalitat de Catalunya. 

D’altra banda, cal tenir en compte que segons s’ha vist en altres edicions de l’InformeCAT, 8 de cada 10 catalanoparlants es passen al castellà quan algú s’hi adreça en aquesta llengua, i que un 43,4 % s’adrecen directament en castellà als desconeguts si intueixen que no parlen català. Aquesta actitud submisa dels catalanoparlants no només saboteja la llengua, sinó que tampoc no ajuda els nouvinguts a aprendre català. De fet, gairebé un milió de persones que no han nascut a Catalunya consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre català, segons l’InformeCAT 2025. 

Pel que fa al paper de les administracions públiques davant les escasses lleis que afavoreixen el català, Plataforma per la Llengua denuncia un gran incompliment a l’hora d’aplicar-les. Escuder, en aquest cas, s’explica amb una metàfora: “Tenim un camp de joc inclinat en contra” però quan ens passen la pilota no aprofitem per xutar. Això es veu reflectit en el fet que només el 6,3% de les denúncies tramitades per vulneració dels drets lingüístics tramitades per l’Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística entre 2012 i 2024 han acabat en sanció. 

Millora en les noves tecnologies

Però no tot són desgràcies ja que, per exemple, en l’àmbit de les noves tecnologies, l’oferta de tecnologies lingüístiques en català augmenta 16 punts des del 2020 i a mitjan 2024 els cinc creadors valencians de continguts en català més seguits d’Instagram sumaven més de mig milió de seguidors.

Cal recordar també l’actitud positiva de l’opinió pública respecte de la utilitat del català com a ascensor social, i és per això que Plataforma per la Llengua fa una crida tant als ciutadans com a les administracions per dir que “si volem una societat més cohesionada i més justa cal apostar pel català”, segons afirma Escuder.

Presentació de l’InformeCAT 2025 de Plataforma per la Llengua / O.G.B.