L’Assemblea de Còrsega dona suport a l’ús del català als ajuntaments de la Catalunya Nord
El Parlament insta els defensors de les llengües minoritzades per França a unir-se pels seus drets lingüístics
L’Assemblea de Còrsega ha aprovat una moció de suport als cinc ajuntaments de la Catalunya Nord a qui el Tribunal Administratiu de Montpeller va anul·lar el reglament que permetia intervenir en català en els plens municipals sempre que després es traduís la intervenció al francès. El text aprovat al Parlament cors dona “ple suport als consells municipals dels Banys, Tarerac, Sant Andreu de la Sureda, Portvendres i Elna” i remarca “la solidaritat històrica del poble cors amb les nacions sense estat i amb la defensa de les llengües dites «regionals»”.
La moció, aprovada durant el ple de divendres, fet en cors i en francès, recorda que la justícia francesa també va prohibir l’ús del cors a l’Assemblea de Còrsega el març passat, un veto que el Parlament ha esquivat, de moment, amb la instauració d’un sistema de traducció automàtica entre el cors i el francès a la cambra. El president del govern de Còrsega, Gilles Simeoni, va assenyalar, durant la seva intervenció, que França té “un problema sistèmic amb la Constitució”, ja que l’article 2 de la Carta Magna, que diu que “la llengua de la República és el francès” és l’argument que ha fet servir la justícia, tant en el cas de l’Assemblea de Còrsega com en el dels ajuntaments nord-catalans per vetar l’ús de la seva llengua. Simeoni va demanar “modificar” la Constitució.
El text de suport al ajuntaments nord-catalans recorda que la Declaració universal de la Unesco sobre la diversitat cultural del 2001 disposa que “la defensa de la diversitat cultural és un imperatiu ètic, indestriable del respecte a la dignitat de la persona humana” que implica respectar “els drets de les persones que pertanyen a minories i els dels pobles autòctons”. També fa referència a un informe de la Unió Europea del 2013, aprovat pel Parlament Europeu que demana als governs que “condemnin les pràctiques que, a través de la discriminació o assimilació lingüística” van contra les “comunitats lingüístiques amenaçades”.
L’Assemblea de Còrsega demana que les “llengües dites regionals i la llengua francesa es puguin utilitzar lliurement en tots els actes de la vida pública” i apel·len tots els representants polítics que lluiten pel reconeixement de la seva llengua a unir-se en les seves reivindicacions.
