Les misèries del català es paeixen millor amb humor

Un estudi de la UPF analitza el tractament que fan els mems de les vicissituds de la llengua catalana

El català, com a llengua minoritzada, sense un estat potent al darrere i en situació de diglòssia és un tema perfecte per fer-ne humor i que els catalanoparlants puguin fer una mica de catarsi sobre la particular situació que els ha tocat viure. Un estudi amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha analitzat els continguts i estil dels mems sobre el català basant-se en els 87 mems que es van presentar al concurs organitzat per l’Optimot entre el febrer i el març del 2022 a la xarxa social X, amb el hashtag #ConcursOptimot14 i ha revelat que la majoria estan dedicats a lloar o castigar amb humor l’ús correcte o incorrecte de la llengua o a fer broma sobre les variants dialectals o els criteris emprats per les institucions i acadèmies de la llengua.

Els autors de l’estudi, la investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Alba Milà-Garcia, Anna Tudela (actualment adscrita a la UPF, però vinculada a la Universitat Autònoma de Madrid quan es va dur a terme la recerca) i Guillem Castañar (Universitat de Tallinn) mostren, en l’article ”Què mems vols dir? Anàlisi de mems sobre llengua en català”, publicat recentment a la Revista de Llengua i Dret, que alguns dels temes més recurrents d’aquests mems tenen relació amb la variació geogràfica i amb les amenaces percebudes per les llengües minoritàries, com són les desviacions de la llengua estàndard, la manca de competència gramatical i les influències d’altres llengües, com ara els manlleus del castellà.

Els missatges sobre aquests temes solen superposar-se a imatges reconegudes internacionalment a les xarxes, amb personatges com Batman, Tintín o el mestre Yoda, entre d’altres. Tots els mems fan servir el format macro, un dels formats més comuns, que combina elements visuals (fotografia, il·lustració, vídeo, etc.) amb un text. L’equip de recerca ha analitzat tant el format (estil) dels mems com els seus continguts amb criteris tant quantitatius com qualitatius.

Pel que fa al contingut dels missatges, la gran majoria (72 dels 87) fa referència a temes directament relacionats amb la llengua catalana, si bé n’hi ha 12 que es dediquen a fer broma de les mateixes condicions del concurs i tres a qüestions de cultura general, entre d’altres. El domini dels mems de llengua està directament relacionat amb l’entitat organitzadora del concurs, l’Optimot, que, al seu compte d’X, sovint recorre als mems per recordar aspectes de la normativa catalana.

Entre els 72 mems sobre temes exclusivament lingüístics, el grup més nombrós (33) està dedicat a la correcció lingüística. Són mems que lloen les expressions correctes; o que penalitzen amb humor les errades (pel que fa a l’ús de tan/tant, per/per a, l’ús de l’expressió incorrecta “tenir que” en lloc de la correcta “haver de” o del verb “olorar” en lloc de la perífrasi “fer olor de”).

El segon grup més nombrós (13 mems) es refereix als criteris de les acadèmies i institucions dedicades a la llengua catalana, com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). També es dediquen 11 mems a temes de llengua i societat, que aborden la presència del català als mitjans i a internet, les varietats lingüístiques del català, o el llenguatge inclusiu (per exemple, fer servir “totis” en lloc de “tots”). Fins a set mems es dediquen a descriure les particularitats de la llengua catalana en relació amb altres llengües, quatre a temes literaris i quatre a l’ús del català a l’educació secundària.

Per estudiar l’estil formal dels mems, s’han analitzat dues categories: el context de referència, per examinar si la imatge del mem correspon a un imaginari internacional o està més arrelada a l’entorn local de Catalunya; i la seva vigència, és a dir, si utilitza una fotografia o il·lustració original, o reutilitza alguna que ja s’havia fet servir prèviament.

Pel que al fa al context de referència, l’estudi indica que un 93,1% dels mems del corpus fan servir imatges populars a les xarxes socials internacionalment (molts dels quals es fan servir també per a mems sobre la llengua anglesa). Només el 6,9% dels mems estan creats amb imatges pròpies del context català, en les quals apareixen escriptors, influenciadors o polítics catalans, o moments clau del moviment independentista de Catalunya. Pel que fa a la vigència, gairebé tots els mems del corpus utilitzen imatges reciclades, mentre que només quatre usuaris fan servir fotografies o il·lustracions pròpies.

Després de realitzar l’estudi, l’equip de recerca destaca que la manera com els parlants s’expressen amb humor a les xarxes sobre la llengua catalana demostra, en un context social i polític altament polaritzat, que els mems no només es poden servir per expressar opinions contràries davant de conflictes i problemes socials complexos. També poden contribuir a divulgar coneixements sobre la llengua catalana i promoure el compromís social amb aquest tema.

També posen en valor que un element multimodal i exclusivament digital com els mems permeti explorar qüestions que tenen una llarga tradició en la recerca, no només en català, sinó també en altres llengües.