“L’escola catalana no ha aconseguit traspassar el coneixement de la llengua a la pràctica activa”

Entrevista a la filòloga Montserrat Sendra

Darrerament, tothom parla de la immersió lingüística. Els últims embats judicials i els informes apareguts recentment que la desmitifiquen han posat el model d’escola en català a la primera pàgina de l’actualitat. Ningú no havia explicat, però, de manera sintètica i entenedora, en què consisteix aquest model i com hem arribat a la situació actual fins que ho han fet Elvira Riera i Montserrat Sendra en el llibre Immersió lingüística. Una immersió ràpida, publicat recentment per Tibidabo Edicions. El Diari de la llengua ha parlat amb Montserrat Sendra perquè en repassi els principals punts.

Hem sobreestimat el model d’escola en català?

Últimament es generen certs discursos contra el model. El que passa és que, de vegades, es jutja el model des de punts de vista diferents. Pel que fa a les competències, el model aconsegueix bilingüitzar l’alumnat. Per tant, ha aconseguit el seu objectiu, que és que els alumnes surtin amb competències en català i en castellà.

No tots, però…

No tots, però les estadístiques ens diuen que la mitjana és de notable. Sempre trobarem el cas que no funciona, però la mitjana de Catalunya, amb les competències bàsiques, que són les dades que tenim de tots els alumnes, és d’entre 7 i 8. Després, pel que fa als usos, no ha aconseguit traspassar aquest coneixement passiu a una pràctica activa del català, tot i que no era un dels objectius inicials.

L’objectiu era el coneixement?

Exacte. Era la competència i s’esperava que la competència portés a l’ús, però aquest pas no l’hem aconseguit.

Fa uns mesos es va fer públic un estudi del Consell Superior d’Avaluació sobre la davallada de l’ús del català per part dels mestres amb els alumnes. Hi ha hagut relaxació?

Sí. No només al sistema educatiu, a tota la societat. Al llarg dels anys vuitanta es tenia molt clar què s’havia de fer i com s’havia de fer al sistema educatiu i a tot arreu. Amb la progressiva normalització del català, la llengua ha deixat d’estar entre les preocupacions o els temes que generen més interès dins del món docent i del món en general. Aquesta pèrdua de consciència fa que no siguem conscients que a la classe hem de mantenir el català i hem d’aplicar les tècniques d’immersió. La normalització ha portat coses molt bones, però ha portat també aquest esllanguiment de la consciència lingüística.

La normalització ha portat coses molt bones, però també un esllanguiment de la consciència lingüística

Quina diferència hi ha entre el model de conjunció lingüística i la immersió?

El model de conjunció és, simplement, que no separem els alumnes en una línia en català, una en castellà o en percentatges. El model d’immersió, dins del model de conjunció, consisteix a aplicar unes tècniques tenint en compte que l’alumnat és, majoritàriament, de llengua primera no catalana. És a dir, ajudar en l’aprenentatge de la llengua amb estratègies com utilitzar suports visuals, més interacció amb l’alumnat… Tenim un sistema de conjunció en català que no sempre és sistema d’immersió.

Al llibre expliqueu que els sistemes educatius han canviat i hi ha més interacció entre els alumnes. Com afecta això al català?

Fins ara havíem previst una immersió en què el mestre parlava i els alumnes rebien aquest coneixement. Podien estar rebent hores d’exposició a la llengua durant tota la jornada escolar. Ara el mestre calla bastant i són els alumnes els que parlen en grup i fan treballs conjunts, coses molt cooperatives. Si el mestre no parla i són els alumnes els qui ho fan tenim uns nous usos lingüístics que són, majoritàriament, en castellà.

La solució és estendre l’ús del català més enllà de l’aula com proposava un estudi del Síndic de Greuges?

Això seria una solució complementària. La solució dins l’aula és treballar la immersió de manera horitzontal. És a dir, generar dinàmiques per aconseguir que els alumnes realment parlin català entre ells a l’aula.

Això amb un sol mestre a l’aula és difícil.

A la Bressola ho fan. És qüestió que es generin certes dinàmiques des del primer dia. Fer que els alumnes es coneguin en català, preparar molt lingüísticament les activitats, que no se’ns escapi cap detall. Intervenir en la classe és fonamental. Després ho podem fer a fora també. M’expliquen que hi ha professors de català que parlen en castellà als alumnes. Hem de trobar la manera de fer aquesta immersió cooperativa o entre iguals. Després, a fora tenim molta feina per fer. També podem actuar en tot el tema de les extraescolars, que està una mica abandonat o menys cuidat lingüísticament.

Montserrat Sendra al claustre de la Universitat de Barcelona, durant l’entrevista amb el Diari de la llengua / R.G.A.

Per fer tot això cal una important conscienciació lingüística dels mestres que, segurament, no és la mateixa que hi havia quan va engegar el model d’escola en català.

De fet, ara el Departament d’Educació iniciarà actuacions perquè moltes vegades no és que els professors ho facin a mala fe, sinó que no s’han aturat a pensar en aquest tema. El Departament farà algunes sessions de formació perquè els mestres tinguin clar quin és el seu paper lingüístic dins l’aula perquè potser l’hem donat tan per suposat que, a vegades, a les facultats de Magisteri o al màster de Professorat són temes que no es toquen.

A Catalunya hi ha algunes veus que, davant la situació actual, demanen que hi hagi línies separades en el benentès que la majoria triaria l’opció en català com va passar al País Basc amb el model en eusquera.

Predir el futur sempre és difícil. De moment, tenim un model que ens assegura la bilingüització del 100% de l’alumnat, tot i que sempre hi ha excepcions. Anar a un model de línies és gairebé renunciar a aquest objectiu que teníem marcat i admetre que hi haurà certes bosses que no seran competents en català. És una decisió política que es pot prendre, però tenint sempre al cap que llavors estarem admetent que hi haurà una part de la societat que no tindrà cap competència en català o poques. És un camí perillós. Es pot prendre, però s’ha de valorar molt bé quins impactes té.

Anar a un model de línies seria admetre que hi haurà una part de la societat que no tindrà cap competència en català o poques

De bosses de població que no té prou competència en català ja n’hi ha. Al llibre dieu que les proves sobre la llengua oral demostren que el nivell de català està per sota del de castellà. Què s’hi pot fer?

L’escola ha de fer un gir cap a l’oralitat, treballar l’oralitat en català perquè vivim en una societat en què cada vegada són més importants els vídeos, les xarxes socials… Tot és oral i els alumnes han d’aprendre a expressar-se correctament, a col·loquialitzar la llengua i ser capaços de canviar de registre per després, quan surtin de l’escola, ser parlants competents en tots els àmbits.

Una de les coses que s’ha criticat molt és que, sovint, es regala el títol de català pel fet d’haver acabat uns estudis. Ara es volen fer canvis per posar en valor els coneixements reals de la llengua.

Sí. El nivell C1 hauríem de comprovar ben bé si els alumnes el tenen quan s’acaba la secundària perquè, a més a més, sabem de professors de català que estan forçats, a vegades, pel claustre a aprovar l’assignatura. Caldria comprovar si, realment, els alumnes tenen el C1 i deixar d’atorgar-lo indiscriminadament.

Al llibre remarqueu la importància dels “espais segurs” del català, tant a dins com a  fora de l’àmbit escolar.

A tot arreu necessitem espais segurs. A dins l’escola caldria generar dinàmiques en què els alumnes poguessin trobar-se còmodes i practicar la llengua sense que estigui connotada i a fora, també. A vegades hi ha alumnes nouvinguts a qui, per la simple presència física, no els parlen en català. Caldria trobar espais en què puguin practicar la llengua i no se sentin com un alumne aprenent de català, sinó fent l’activitat que sigui: jugant a futbol, fent teatre… el que sigui.

Una altra cosa que preocupa és el model de llengua dels mestres, que no sempre és el millor.

Ara es demanarà com a requisit el C2 per obligar a reciclar-se lingüísticament. Tot i que el nivell, en general, és bo, hi ha casos en què és millorable i està bé que puguin refrescar els coneixements que van fer durant la carrera o previs. És una bona mesura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LinkedIn
Share