L’irlandès assoleix la plena oficialitat a la UE

Posted on Tagged

Es converteix en llengua de treball i tots els documents comunitaris s’hauran de traduir al gaèlic

La llengua irlandesa s’ha convertit aquest primer de gener en un dels idiomes de treball de la Unió Europea, fet que li atorga un estatus de plena oficialitat. D’ara endavant, tots els documents publicats per la UE hauran de ser traduïts al gaèlic irlandès.

D’aquesta manera es posa fi al període d’exempció que estava en vigor des del 2007, que limitava la quantitat de documents publicats en irlandès per les institucions europees. Els darrers anys, a mesura que hi ha hagut més traductors d’irlandès, el nombre de material en aquesta llengua s’ha incrementat de forma notable.

El ministre d’Afers Europeus, Thomas Byrne, ha destacat el valor històric del nou estatus de la llengua. “Estic immensament orgullós que s’hagi acabat l’exempció i l’irlandès sigui ara una llengua plenament oficial de la UE”, ha manifestat el ministre, que ha destacat “la feina incansable que s’ha fet per aconseguir que les institucions de la UE operin en irlandès”.

El nombre de traduccions a l’irlandès s’ha gairebé multiplicat per sis des del 2016 i s’ha passat de 8.000 traduccions a les 46.000 de l’octubre passat.

La plena oficialitat de l’irlandès arriba 49 anys després que la República d’Irlanda entrés a formar part de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), predecessora de l’actual UE. En aquell moment, l’irlandès va ser considerat com un idioma de tractat, de manera que només calia traduir a aquesta llengua els tractats. Els ciutadans irlandesos, però, tenien el dret de comunicar-se amb la seva llengua amb les institucions europees.

El bloc comunitari va atorgar el 2007 a l’irlandès l’estatus de llengua de treball, però el va deixar en suspens per manca de traductors i de recursos tècnics, de manera que només es traduïen a aquest idioma un nombre limitat de documents.

El salt endavant de l’irlandès ha despertat l’esperança que esdevingui un nou impuls per a la llengua. El president d’Irlanda, Michael D Higgins, veu en aquest pas un reconeixement de la “identitat específica” del país, mentre que Byrne creu que el canvi d’estatus suposarà una revifada lingüística.

A Irlanda, són oficials tant l’anglès com l’irlandès, però aquesta llengua només la parlen un terç dels 4,9 milions d’habitants de la República, tot i ser obligatòria a l’escola. Segons dades del govern, s’estima que fan servir l’irlandès diàriament unes 70.000 persones, la majoria de les quals de l’oest del país.

Les institucions irlandeses han fet els darrers anys esforços notables per mirar d’estendre l’ús de la llengua i el president Higgins ha signat recentment la llei que compromet l’estat a tenir almenys un 20% de personal de l’administració competent en llengua irlandesa d’aquí al 2030. La norma, que actualitza la que hi havia des del 2003, conté també una sèrie de mesures per garantir els drets lingüístics dels parlants d’irlandès en les comunicacions amb l’estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.