L’Obra Cultural Balear es persona contra la imposició del 25% de castellà a l’escola

Seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) a Palma / CC

L’entitat denuncia les maniobres de “grupuscles extremistes” en ple debat de la llei d’educació al Parlament

La reacció contra la imposició de quotes de castellà a l’escola ha fet un pas més, aquest cop a les Illes Balears. Si divendres una trentena de famílies de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) anunciaven que es personaven com a part implicada en la causa que imposa un 25% de castellà al centre, aquest dilluns ha estat l’Obra Cultural Balear (OCB) qui ha pres la iniciativa  contra una campanya que amenaça d’estendre’s per tots els territoris de parla catalana.

L’OCB ha anunciat que es personarà com a part interessada en el procediment que se segueix en el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que va admetre a tràmit un recurs contenciós administratiu que pretén imposar un 25% de classes en castellà a les escoles i instituts de les Balears. En aquesta ocasió es tracta d’un recurs de l’associació de professors Plis Educación, que l’OCB considera com un moviment de “grupuscles polititzats” amb objectius que “no tenen res a veure amb l’educació”.

L’entitat denuncia que al darrere de Plis Educación hi ha l’expresident balear José Ramón Bauzá, que mira d’“arrabassar ara als tribunals el que va perdre estrepitosament als carrers i a les urnes” i convertir “els centres educatius en camps de batalla al servei de la seva ideologia extremista”.

Les denúncies de grups espanyolistes i la resposta de l’OCB arriben en un moment en què el Parlament balear està debatent el projecte de llei d’educació, que manté el Decret de mínims impulsat pel PP, que estipula que almenys el 50% de la docència s’ha de fer en català i no hi posa límits. L’esborrany estableix que tant el català com el castellà són les llengües vehiculars del sistema educatiu, tot i que la primera és la llengua “de referència”. Els centres tindran autonomia per aplicar el projecte lingüístic en funció de la seva realitat social.

El projecte de llei té el suport de l’OCB, que celebra que el Decret de mínims, que “ha funcionat raonablement bé”, tingui rang de llei, però hi estan en contra sindicats com l’STEI i UOB, que veuen amb recel la inclusió del castellà com a llengua vehicular en un moment de retrocés de l’ús del català. Els legisladors han optar per atorgar al castellà la condició de llengua vehicular per evitar recursos al Tribunal Constitucional (TC).

Tot i el suport de l’OCB al projecte de llei, l’entitat ha demanat als diputats que vetllin perquè “la posició de la llengua catalana quedi reforçada” i “es mantingui com a centre de gravetat del sistema educatiu”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

LinkedIn
Share