Mazón redobla els atacs al valencià
El president de la Generalitat promou el canvi de nom de l’AVL, dona suport a una entitat secessionista i demana que la llengua pròpia pugui deixar de computar a les PAU
Fortament pressionat pel seu paper en la dana, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha redoblat els darrers dies els atacs contra el valencià amb l’argument de defensar les “senyes d’identitat pròpies”. Mazón va anunciar, durant el debat de política general a les Corts Valencianes, que el Consell impulsarà el procés per reformar l’Estatut d’Autonomia i canviar el nom de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) pel d’Acadèmia de la Llengua Valenciana, en un nou moviment per atiar el secessionisme lingüístic i satisfer els seus socis de Vox.
Es tracta d’un canvi, per ara, inviable perquè per canviar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua calen tres cinquenes parts dels vots del Parlament, un surport que Mazón no té, tal com va recordar la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, que va qualificar l’anunci del president, en declaracions a Europa Press, de “brindis al sol”. Cantó va recordar que la creació de l’Acadèmia, impulsat per Eduardo Zaplana, “va ser el resultat d’un pacte per a sostraure el valencià del debat partidista” i va assenyalar que “el que realment necessita el valencià és estabilitat i promoció real i efectiva del seu ús en tots els àmbits”.
Mazón, però, té una fixació contra l’AVL i l’endemà d’anunciar l’inici del procés per canviar de nom a l’ens normatiu del valencià, va rebre al Palau de la Generalitat, acompanyat del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, els responsables de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), una entitat contrària a la unitat de la llengua i defensora d’unes normes lingüístiques acientífiques contràries a les de l’AVL.
Decret estatal
El president de la Generalitat no n’ha tingut prou amb llançar l’enèsim atac a l’AVL –que ha tingut una retallada dràstica del pressupost–, sinó que també va demanar al govern espanyol que el valencià pugui no computar si un estudiant així ho tria en les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) amb l’argument que “no és just que un estudiant valencià tingui menys nota mitjana perquè ha hagut de fer un examen més que un estudiant a Albacete, a Badajoz o a Logronyo”. El decret que regula les PAU, però, és estatal i estableix que les comunitats autònomes amb llengua pròpia oficial s’han d’examinar d’aquesta llengua en la fase general de la selectivitat.
La proposta de Mazón ha estat criticada per les entitats en defensa del valencià. El Tempir d’Elx ha manifestat, en una publicació a les xarxes socials, que “fer la llengua pròpia «optativa» en una prova clau és condemnar-la”. “No hi ha llibertat real si s’escull des de la pressió, la conveniència o la por. El valencià queda fora de joc. I això és justament el que volen”, ha afegit l’entitat.
Foto: El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, durant el debat de política general a les Corts Valencianes / José Cuéllar – Corts Valencianes
