Només es restitueix el català en un terç dels casos en què s’ha denunciat un canvi d’idioma a les universitats públiques catalanes
La llengua pròpia de Catalunya és present en el 65% de les assignatures dels graus i els màsters, però només es poden cursar íntegrament en català un 10% de les carreres
ACN
Només en un terç dels casos s’ha restituït el català com a llengua de docència a les universitats públiques catalanes des del curs 2021-2022 després que s’hagi fet la queixa corresponent per part dels alumnes, segons dades del Departament de Recerca i Universitats obtingudes per l’ACN. En aquest període s’han comptabilitzat i “verificat” unes 200 queixes per canvi d’idioma: 187 entre el 2021-22 i el 2023-24, i una dotzena més el primer semestre del curs 2024-25, la majoria en assignatures de grau. D’aquestes queixes, només una de cada tres culminen amb la “restitució” de la llengua originalment prevista, és a dir, el català, segons dades del mateix Departament. La tendència es podria revertir aquest curs 2024-2025 en què s’ha tornat al català en nou dels dotze casos denunciats.
La revelació d’aquestes dades es produeix en un moment de conscienciació dels drets lingüístics dels estudiants en què el mateix govern fa campanya perquè els universitaris es queixin si no es respecta la llengua estaberta al pla d’estudis. Segons el Departament de Recerca i Universitats, la major part dels canvis d’idioma es fan per un canvi de professor, en segon lloc per una petició per part d’alumnes del programa Erasmus i, també, per la sol·licitud “d’altres estudiants” no necessàriament estrangers. En algun cas puntual es proposa als alumnes que han demanat el canvi que assisteixin a les classes en un altre grup (amb el benentès que n’hi ha altres).
També consten una quinzena de queixes després de les quals no s’ha tornat al català, però “s’ha traslladat la queixa a la comissió de política lingüística o òrgan competent en matèria de política lingüística a la universitat”. També hi ha un gruix important de queixes sobre les quals no queda clar com s’han gestionat des de les universitats (“altres respostes”). Pel que fa a la incidència d’aquesta mena de queixes lingüístiques, el Departament afirma que el percentatge no arriba mai ni a l’1% de les assignatures.
L’ACN ha informat també que prop del 65% de les assignatures de graus i màsters de les universitats públiques s’ofereixen almenys en català, segons les dades del curs 2023-24. Als graus, el percentatge s’enfila fins al 75% de les matèries, mentre als màsters només una de cada tres es poden cursar en aquesta llengua, cosa que suposa un retrocés respecte al curs 2016-17, quan eren la meitat. Una mateixa assignatura pot ser impartida en una, dues o més llengües, i en aquest sentit hi ha també un 35% d’assignatures en oferta en castellà i fins a un 24% en una tercera llengua, dues opcions a l’alça els últims anys.
L’oferta d’assignatures en castellà s’ha incrementat des del curs 2016-2017 i ha passat d’un 27% a un 35%, mentre que en terceres llengües (principalment anglès), s’ha passat de menys d’un 20% a una de cada quatre. La suma de percentatges de totes les opcions idiomàtiques és superior a un 100%, perquè la mateixa assignatura pot ser impartida en una, dues o més llengües.
De fet, el percentatge de graus que es pot cursar íntegrament en català és de només el 10% i d’un terç els que ofereixen un 90% o més de les assignatures en aquesta llengua. Això sí, en 9 de cada 10 graus l’oferta en català arriba almenys a la meitat de les assignatures.
Pel que fa als màsters, a causa del grau d’especialització i al nombre més limitat d’assignatures, abunden més que en els graus els programes amb un 100% d’assignatures en català (el 17%). En canvi, a diferència del que passa en els graus, els màsters amb almenys la meitat d’assignatures en català són només un de cada tres.
En relació a la presència de català per universitats. La que ofereix més assignatures en català és la Universitat de Girona (UdG), amb fins a un 84% de es matèries. A l’altre extrem hi ha la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb només el 45% de les assignatures en català. La “voluntat “internacionalitzadora” de la UPF explicaria aquest baix percentatge -segons assenyalen fonts de la universitat- així com el fet que la segona llengua a la UPF no sigui el castellà sinó l’anglès, amb gairebé tanta oferta (41%) com de català. De fet, el que ha baixat els últims anys a la UPF és el pes de les assignatures en castellà (quatre punts), i no pas del català (tres punts més), segons indiquen les dades.
Foto: Estudiants fent les PAU a la Universitat Rovira i Virgili (URV) el juny passat a Tarragona / ACN
