Normalitzar la submissió lingüística

La meitat dels catalanoparlants de Catalunya no creu que canviar al castellà suposi una amenaça per al català

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dilluns l’Informecat 2022, el document en què l’entitat recull anualment les cinquanta dades més rellevants del darrer any sobre el català, en el qual l’entitat destaca aspectes positius com la transmissió intergeneracional de la llengua, especialment a Catalunya (on el 81,9 % dels residents amb, com a mínim, un avi catalanoparlant tenen el català com a llengua habitual), i d’altres de negatius com la poca consciència de la fragilitat de la seva llengua de molts catalanoparlants. 

Segons una enquesta del GESOP encarregada per la Plataforma per la Llengua la tardor del 2021, una mica més de la meitat dels catalanoparlants de Catalunya (un 50,9 %) creuen que canviar al castellà quan algú els parla en aquesta llengua no implica cap amenaça per al català, un percentatge que s’eleva fins al 70,4% si es té en compte també la població que no té el català com a llengua habitual.

La dada va en consonància amb la de l’Informecat del 2021, que assenyalava que vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà i que la majoria ho fan “per respecte” o “per educació”. La situació de “submissió lingüística” s’agreuja a les Illes Balears, on només un de cada deu catalanoparlants manté el català quan algú els parla en castellà.

“Caldria que augmentés significativament aquesta xifra perquè en l’ús social anem molt coixos”, ha comentat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, durant la presentació de l’Informecat 2022. Escuder ha remarcat que el costum de canviar al castellà contrasta amb les dades que mostren que sis de cada deu residents estrangers a Catalunya expressen interès a aprendre català. De fet, les inscripcions als cursos d’hivern del Consorci per a la Normalització Lingüística es van incrementar el 2021 un 31,0 %.

Escuder ha convidat les administracions a fer polítiques públiques a favor del català i ha posat com a exemple les que ha dut a terme els darrers anys el govern d’Andorra, que “han fet que les dades del català hagin millorat en relativament pocs anys”. Segons les dades de l’Informecat 2022, la política lingüística suposa a Andorra un 0,3% del total de la despesa del Consell General, un percentatge molt superior al 0,01% que té la Secretaria de Política Lingüística a la Generalitat de Catalunya.

“Cal fer política pública a favor de la llengua i fer-la bé”, ha dit el president de la Plataforma per la Llengua, que ha posat com a exemple de mala política pública el fet que només el 25% dels llibres de les biblioteques públiques de Catalunya siguin en català. En castellà, en canvi, hi ha el 63,6 % dels títols i el 89% dels llibres adquirits pel  Ministeri de Cultura són en aquesta llengua.

Les administracions poden ajudar a revertir la situació d’“emergència lingüística” en què està el català, segons l’entitat, però les actituds individuals també. En aquest terreny hi ha molt camp per córrer, per exemple, en la tecnologia, on la meitat dels joves catalanoparlants de Catalunya tenen el mòbil configurat en castellà, una proporció que cau a tres de cada deu en el conjunt de la població catalanoparlant. 

Segurament no hi ajuda el fet que el català estigui absent en la majoria de les deu aplicacions més descarregades el 20211. “Hi és en tres i mitja”, afirma Escuder en relació a Facebook, Whatsapp, Telegram i Spotify, aquesta darrera amb només part de la interfície disponible en català arran de l’acord de patrocini amb el FC Barcelona.

El català continua tenint mancances greus en camps com el de l’audiovisual on, tot i la incorporació progressiva de la llengua en l’oferta de pel·lícules i sèries a les plataformes de continguts sota demanda, encara n’hi ha, com HBO, que no inclou cap llargmetratge en català malgrat que 404 del seu catàleg tenen una versió doblada o subtitulada en aquesta llengua.

Un dels grans forats negres continua sent el de la justícia. Durant el 2021 les sentències judicials en català només van ser el 6,9 % del total, el percentatge més baix des del 2001.  “La justícia no és justa amb el català”, lamenta Escuder, que remarca que la majoria d’advocats són catalanoparlants i parlen català entre ells. A més, el 63% d’advocats creu que el català ha de ser un requisit per als jutges. “Què passa amb el 37% restant?”, es demana el president de la Plataforma per la Llengua, que no entén que un servidor públic que ha d’impartir justícia desconegui una de les llengües oficials del territori on exerceix.

Raül G. Aranzueque

  @raulgia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

LinkedIn
Share