Parlar idiomes redueix el risc d’envelliment accelerat

Un estudi europeu associa el multilingüisme a perfils de salut més positius

ACN

Parlar habitualment més d’una llengua podria ajudar a envellir millor. Així ho indica un macroestudi internacional que ha analitzat dades de més de 86.000 persones d’entre 51 i 90 anys de 27 països europeus. La recerca, publicada a Nature Aging, ha conclòs que el multilingüisme s’associa amb un menor risc d’envelliment accelerat i amb perfils de salut més positius. Els resultats podrien servir de base per dissenyar polítiques educatives i de salut pública que promoguin la resiliència cognitiva i funcional en la gent gran. Els investigadors han remarcat, però, que el treball no demostra una causalitat directa, sinó una associació clara entre parlar diverses llengües i envellir millor.

El catedràtic de Psicologia i investigador en Ciència Cognitiva del Llenguatge a la Universitat de Nebrija Jon Andoni Duñabeitia ha subratllat que “aquest estudi és sòlid i altament rellevant, ja que aporta evidència empírica convincent sobre una línia de recerca que fa més d’una dècada que ocupa molts laboratoris internacionals”. Segons Duñabeitia, parlar unes quantes llengües no només influeix en els processos cognitius, sinó que també té un impacte positiu en la salut general i en el ritme d’envelliment.

Els investigadors han utilitzat un mètode innovador que permet estimar una “edat biològica” basada en múltiples factors de salut i estil de vida. Això ha permès observar que les persones multilingües tendeixen a presentar perfils d’envelliment més saludables, un efecte comparable al d’altres hàbits positius com mantenir una dieta equilibrada o fer activitat física regularment.

El monolingüisme, una excepció recent

Duñabeitia ha remarcat la importància de la magnitud de l’estudi, que inclou desenes de milers de participants, i ha destacat que aquesta confirmació empírica consolida el multilingüisme com un factor protector. També ha recordat que, a escala global, el monolingüisme és una excepció recent: en la majoria de societats del món, l’ús quotidià de diverses llengües és natural i podria contribuir a un envelliment més saludable.

Tot i així, ha advertit que el treball no permet establir una causalitat directa: no es pot afirmar que parlar diverses llengües retardi l’envelliment, però sí que les persones que ho fan mostren un millor estat de salut i més longevitat funcional. El pròxim pas serà determinar quins aspectes de l’ús lingüístic aporten més beneficis –la freqüència d’ús, el context comunicatiu, la proximitat o diferència entre llengües o el moment en què s’aprenen– per transformar aquesta evidència en polítiques efectives de benestar i salut pública. “Aquest nivell de detall serà clau per reconèixer el valor del multilingüisme com a recurs de salut i benestar”, ha conclòs Duñabeitia.

Foto: Matthias Zomer / Pexels