Plataforma per la Llengua denuncia el retrocés del català a l’escola a la Catalunya Nord
El govern català dona un ajut del 80.000 euros a l’APLEC i un de 17.000 a l’Associació Arrels
Plataforma per la Llengua ha denunciat el retrocés de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord, tal com acrediten les últimes dades que ha difós l’Observatori de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), que mostren que aquest és un dels pocs departaments de l’Estat francès en què els efectius escolars augmenten, però aquesta tendència no es tradueix en una presència més gran del català.
L’any 2024, només el 19% dels alumnes de la Catalunya del Nord (15.727 alumnes dels 82.804) tenien contacte amb el català durant l’escolaritat, des de maternal fins al batxillerat, un augment de només 2 punts respecte del 17% del 2014. L’any passat només el 6% dels alumnes seguien classes bilingües, i només el 2,5 % ho feien en immersió. A més, el 2024, el 31% dels alumnes de primària tenia contacte amb el català, pràcticament el mateix percentatge que el 1992 (30%): en 32 anys, el progrés és d’un sol punt.
Als col·legis (secundària), només el 9,4 % dels alumnes té contacte amb el català. Aquesta xifra està estancada des de fa deu anys. L’ensenyament immersiu es manté estable, però l’ensenyament bilingüe a l’educació pública és testimonial. El 2024, el 90,5 % dels alumnes no tenien cap contacte amb el català, igual que el 2014.
L’ensenyament del català com a opció (amb un màxim de dues hores setmanals) també retrocedeix: als col·legis públics, hi havia 1.242 alumnes que cursaven aquesta opció el 2002 i només 1.009 el 2024. Als col·legis privats, la situació és encara més preocupant: 199 alumnes el 2002, 148 el 2017 i només 68 el 2024. Una caiguda en picat en dues dècades. Aquesta desinversió posa en perill la continuïtat pedagògica, i impedeix que els alumnes arribin al batxillerat amb competències real en llengua catalana.
La situació als liceus és la més alarmant. Només el 2,7 % dels alumnes segueixen un ensenyament en català, tot i que el 68% dels centres ofereixen una opció de català. Cal destacar que la reforma del batxillerat Blanquer, que va entrar en vigor l’any 2019, minimitza molt el pes de la llengua pròpia per a l’obtenció del diploma. El nombre d’alumnes s’ha reduït a la meitat els darrers anys. L’opció de català als liceus tenia 247 alumnes el 2002, va arribar a un pic de 588 el 2012, i ara ha caigut fins a 232 el 2024.
El 2024, 4.864 alumnes seguien un ensenyament bilingüe (6%). El 2019, el 6,3%, i el 2014, el 5,7%. El model de bilingüisme cau, mentre que les escoles immersives Arrels i La Bressola sí que progressen. La Bressola ha doblat el nombre d’alumnes de primària des del 2002, i al col·legi el nombre d’alumnes s’ha multiplicat per deu en el mateix període. Arrels també registra un creixement constant. Tot i això, la immersió continua sent minoritària.
Plataforma per la Llengua considera que les dades són “un senyal nítid d’abandonament per part de l’Educació Nacional”¡ i reclama que les línies bilingües públiques i immersives tinguin més suport per part del Ministeri d’Educació. L’entitat recorda que l’any 2022, el Departament dels Pirineus Orientals, la Regió d’Occitània i l’Educació Nacional van signar un acord-marc per reforçar i estructurar l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord, del maternal fins a la universitat. L’objectiu és que, d’aquí al 2032, tots els alumnes que ho desitgin puguin aprendre el català a l’escola.
Suport a ‘Mil Dimonis’
Paral·lelament, el govern de Catalunya ha anunciat aquest dijous un ajut de 80.000 euros a l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) per desenvolupar el projecte Enfortiment del català dins i fora de l’escola a Catalunya del Nord. El finançament anunciat permetrà ampliar l’ensenyament del català a nous centres educatius mitjançant la incorporació de docents, fet que permetrà incorporar més de 1.000 alumnes nous a les classes d’iniciació a la llengua i la cultura catalanes a Cornellà del Bercol i Pià (Rosselló), Prada i Vernet (Conflent) i Reiners (Vallespir). Entre les actuacions previstes també hi ha l’edició de la revista infantil Mil Dimonis, l’única revista en català adreçada al públic infantil a la Catalunya del Nord, que arriba de manera trimestral a 40.000 famílies nord-catalanes; la formació d’una xarxa de famílies pel català; l’organització d’una Escola d’Estiu oberta al professorat de l’ensenyament públic i privat; i la celebració de la jornada ImpliCATs pel català, la Festa dels col·legis amb l’assistència de més de 400 alumnes de secundària, una trobada lúdica i educativa adreçada a reforçar l’ús del català fora de l’aula.
La Generalitat també ha concedit un ajut de 17.000 euros a l’Associació Arrels per al projecte Consolidació del català a les ones: informatius diaris i renovació del patrimoni musical. L’Associació Arrels, fundada l’any 1981, impulsa un projecte global de comunicació i ensenyament en català a la Catalunya del Nord i gestiona Ràdio Arrels, emissora amb seu a Perpinyà que emet íntegrament en català des de fa més de quaranta anys.
Foto: Reunió de la Generalitat de Catalunya amb l’APLEC a Perpinyà / Generalitat de Catalunya
