Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana s’alien per promoure el català entre els advocats
Engega una campanya per sensibilitzar els lletrats de la importància de respectar els drets lingüístics dels clients en l’àmbit judicial
Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han presentat aquest dimarts a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) una campanya per promoure el català en l’activitat professional dels advocats. El projecte, “Defensem en català, defensem el català”, es proposa sensibilitzar els advocats de la importància de respectar i fer respectar els drets lingüístics dels clients en l’àmbit judicial. A través d’una sèrie de vídeos amb cares visibles de l’advocacia, la campanya també vol demostrar als advocats que fer servir el català en els serveis legals no només és possible, sinó que és necessari per garantir el dret de defensa.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha destacat, en la seva intervenció, que “el català en l’àmbit judicial ha de ser un dret, no una heroïcitat”, i ha instat a “acabar amb l’exclusió institucionalitzada del català a l’àmbit jurídic”. Plana ha afirmat que “el canvi de mentalitat i hàbits” en l’ús del català en la justícia “és possible i és urgent i cal voluntat col·lectiva per aconseguir-lo”. També ha remarcat que un dels ànims de la campanya és “posar en valor els referents lingüístics” del món de l’advocacia.
El president de la Comissió de Llengua del CICAC, David Casellas, ha assenyalat, per la seva part, que “el dret d’opció lingüística és la clau i s’ha de respectar”. Tot i així, ha denunciat que “habitualment no es respecta aquesta tria”. A més, Casellas ha assegurat que “es posen molts esforços per part de l’administració en els sistemes de traducció, però la demora en l’obtenció d’aquestes traduccions conté un alt risc dissuasori”. Per això, el representant del CICAC ha demanat “reforçar encara més els sistemes de traducció i la disponibilitat d’intèrprets”.
“Defensem en català, defensem el català” és una campanya fonamentalment comunicativa que es proposa capgirar el baix ús del català en l’activitat professional dels advocats. Com acreditava una enquesta de Plataforma per la Llengua de l’any 2022, es tracta d’un col·lectiu majoritàriament catalanoparlant, que, tanmateix, deixa de fer servir el català a l’hora de treballar: més del 75 % dels advocats es relacionen habitualment en aquesta llengua (i el català és la llengua materna del 63,8 %), però només el 37 % la fan servir quan es dirigeixen als jutjats. El 45,8 % intervenen sempre en castellà als judicis i el 57,3 % no presenten mai els escrits en català als jutjats. Es tracta, a més, d’una realitat que empitjora: en el cas dels advocats menors de 41 anys, el percentatge de catalanoparlants puja al 64,2 %, però són els que menys consideren el català com la seva llengua de treball: només la consideren així el 27,9 %.
La campanya difondrà, a través de les xarxes socials, diversos vídeos de diferents cares visibles de l’advocacia que explicaran la seva experiència treballant en català per demostrar que no només és possible, sinó que és necessari per garantir el dret de defensa. En aquests vídeos, es podran veure els testimonis d’advocats com Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Anaïs Franquesa, Marina Roig, Nàsser Aoukhiyad i Marina Pellín, responsable tècnica de Drets i Justícia de Plataforma per la Llengua.
Prejudicis en la justícia
Franquesa, directora d’Irídia – Centre per la defensa dels Drets Humans, ha defensat que “si vivim en català, hem d’exercir en català, i això depèn de nosaltres”, tot i admetre que “tota la maquinària judicial et porta a parlar en castellà” i que la formació inicial dels advocats no és prou en català. Franquesa ha aclarit, però, que “a diferència del que es pensa, intervenir en català no genera rebuig”. Per a Van den Eynde, “l’obstacle número u és que la universitat no és en català”, i el fet que “hi hagi jutges i fiscals activistes contra la llengua”. Tanmateix, també fa una crida a treballar en català. Jordi Pina ha explicat que treballava en castellà fins que es va adonar que “en català, les frases que em sortien eren més planeres, jo era molt més pròxim i em vaig adonar que arribava més al tribunal”.
També Marina Roig anima a fer servir la llengua en l’àmbit professional. Segons Roig, “la majoria de vegades, quan hi introdueixes el català, tothom canvia de llengua i comença a parlar en català amb normalitat”. Hi coincideix Nàsser Aoukhiyad, vicedegà del Col·legi d’Advocats de Vic, que explica que “presentar els escrits en català incentiva que els òrgans judicials s’adrecin a tu en català”. Per a Marina Pellín, responsable tècnica de Drets i Justícia de Plataforma per la Llengua, també hi ha motius per a l’optimisme: “hi ha una situació d’infradenúncia, però poc a poc s’entén que, si no pots intervenir en català en un jutjat, se t’estan vulnerant drets. Ara a les universitats, en seu judicial i als col·legis d’advocats es comença a parlar dels drets lingüístics”.
Foto: Presentació de la campanya “Defensem en català, defensem el català” al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona / Plataforma per la Llengua
