Plataforma per la Llengua recorre contra la resolució del TSJC contrària a la vehicularitat de català a l’escola
L’entitat considera la petició d’execució de la sentència d’Asamblea por una Escuela Bilingüe “interessada, inapropiada formalment, innecessària i injustificada”
Plataforma per la Llengua ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs de reposició contra la resolució judicial de la setmana passada que ordenava executar la sentència que retallava el decret per protegir el català a l’escola. L’entitat considera que l’ordre no ha d’encendre cap alarma perquè els articles anul·lats a la sentència ja els regulen altres normatives, però sol·licita al tribunal que retiri la resolució perquè la petició d’execució de la sentència que demanava Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) és interessada, inapropiada formalment, innecessària i injustificada. L’organització recorda que ja va demanar al govern de la Generalitat que apliqués els articles del decret de règim lingüístic que continuaven vigents i, per tant, la sentència, i considera que la interlocutòria és un nou intent dels espanyolistes per dominar el discurs i desgastar l’escola.
L’entitat reclama, un cop més, al govern que apliqui els articles del decret de règim lingüístic que no van ser anul·lats, especialment l’article 36, que fixa que es poden sancionar els docents que no compleixin el projecte lingüístic de centre i que els nous docents que entrin al sistema han d’acreditar un nivell C2 de català. Entre els articles vigents, el 16 concreta que el català és la llengua pròpia de l’administració educativa i s’ha d’emprar en les comunicacions internes, en la resta d’interaccions i amb les institucions dels territoris de parla catalana. També estableix que les empreses subcontractades per les escoles i l’administració educativa estan obligades a fer servir el català. El 6.7 fixa que la retolació, la comunicació digital i les webs dels centres, així com tota comunicació externa, ha de ser en català.
En relació amb els projectes lingüístics de centre i la immersió lingüística, l’article 11 estableix que s’ha de disposar de dades sociolingüístiques dels centres, se’ls ha d’orientar sobre com aplicar la immersió i que els responsables en són els equips LIC (llengua i cohesió social) del Departament d’Educació i Formació Professional, així com la Inspecció Educativa. A més, el capítol 3 de la llei fixa que els projectes lingüístics de centre han de partir de dades sociolingüístiques i de les competències lingüístiques de l’alumnat concret del centre.
Articles aprovats
El capítol 3 també estableix que hi ha d’haver continuïtat i coherència lingüístiques en els serveis subcontractats, en les activitats extraescolars i els menjadors i que s’han de concretar mecanismes de seguiment, avaluació i revisió dels projectes lingüístics. També cal formar els equips en la promoció del català.
En els articles 12 i 13, es fixen les bases que han d’acreditar que els alumnes tenen un nivell correcte al final de l’etapa educativa, i en el 30 s’estableix que els processos selectius de contractació i les oposicions han de ser només en català. L’article 5.3 fixa que tots els centres d’adults han de tenir com a mínim oferta docent de català i que el Consorci per la Normalització Lingüística (CNPL) hi ha de col·laborar. Per acabar, a l’article 14 s’especifica que cal potenciar el català en les col·laboracions amb agents externs i, en el 15, que s’han d’afavorir les col·laboracions amb la resta dels territoris de parla catalana
Plataforma per la Llengua, que va presentar recurs de cassació al TSJC per l’anul·lació de gran part del decret el setembre passa, recorda que l’alt tribunal va anul·lar catorze articles del decret a principis del setembre de 2025. Aleshores, l’entitat ja va anunciar un recurs de cassació contra la sentència al mateix tribunal. Juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Juristes per la República i l’Associació d’Advocats Osona en defensa dels Drets Humans, l’entitat ja havia recorregut contra la suspensió del decret un any abans arran d’un plet d’Asamblea por una Escuela Bilingüe.
