Pressió a Bayrou perquè protegeixi les llengües minoritzades per França
El partit Regions i Pobles Solidaris insta el nou primer ministre parlant d’occità a reformar la Constitució i ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries
La recent elecció de François Bayrou com a primer ministre de França ha fet revifar l’esperança en un canvi legislatiu més favorable a les llengües minoritzades per part de l’Estat, que els darrers mesos ha tornat a demostrar el centralisme i supremacisme francès amb les decisions de prohibir el cors a l’Assemblea de Còrsega, l’oficialitat del crioll a la Martinica i l’ús del català als plens de cinc ajuntaments de la Catalunya Nord.
Partits i entitats apel·len a la condició de Bayrou com a parlant de la variant bearnesa de l’occità, a la seva gestió política sensible amb les anomenades “llengües regionals” i a les seves darreres manifestacions sobre la persecució de les llengües minoritzades per demanar-li que s’impliqui en la defensa de les llengües. El partit Regions i Pobles Solidaris (RPS), que aplega organitzacions d’arreu de l’Estat entre les quals Sí al País Català, Unitat Catalana i ERC, ha demanat al primer ministre que engegui una reforma constitucional per “posar fi a la discriminació” i al “lingüicidi” de les llengües diferents del francès.
El precedent d’Arrels i la Bressola
L’RPS recorda que quan era ministre d’Educació el 1993, Bayrou va autoritzar l’accés al servei públic d’ensenyament d’escoles immersives en llengües minoritzades com les catalanes Arrels i les occitanes Calandretas. Bayrou també va signar un conveni de col·laboració amb les escoles Bressola i, més recentment, el 2021, va criticar la retallada per part del Consell Constitucional de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, una mutilació justificada, com la majoria de disposicions lingüicides franceses, amb l’argument que l’article 2 de la Constitució estableix que el francès és la llengua de la República.
“François Bayrou sempre ha estat un interlocutor compromès amb les llengües regionals”, ha manifestat el president de l’RPS, François Alfonsi, que confia que el nou premier ajudi a reformar la Carta Magna i que el nou govern ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELROM). “Anirem al Consell d’Estat i fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans” per defensar les llengües dites regionals, assegura Alfonsi, que lamenta l’“aïllament” de França en matèria de reconeixement lingüístic.
Tot i les noves peticions de formacions polítiques i entitats a un respecte més gran de les llengües minoritzades, els defensors de la diversitat lingüística són escèptics sobre un viratge a curt termini de les polítiques de França. L’estabilitat del nou govern de Bayrou és molt fràgil i el primer ministre prou feina tindrà a evitar que l’executiu caigui i a aprovar un nou pressupost. La defensa de les llengües minoritzades no sembla, a hores d’ara, una prioritat al palau de Matignon.
Foto: Conferència de premsa de Regions i Pobles Solidaris / RPS
