‘Realpolitik’ lingüística

Posted on Tagged

Els representants d’ERC, Junts, el PSC i els Comuns, dijous al Parlament de Catalunya / ERC

· ERC, Junts, PSC i Comuns introdueixen el castellà com a llengua “d’ús a l’escola” per protegir-se davant la imposició de percentatges

· Els canvis a la llei de política lingüística desfermen una allau de crítiques

· Educació ha reconegut, per primer cop, que la immersió no ha donat els fruits esperats

Raül G. Aranzueque

L’escola catalana viu temps convulsos, especialment en relació a l’ús i la presència de les llengües als centres educatius. El termini que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar al govern perquè apliqui la resolució que obliga a impartir en castellà almenys el 25% de les matèries no lingüístiques (incloent-hi una assignatura troncal) expira aquest divendres i l’executiu i els partits polítics catalans s’han afanyat a prendre mesures.

La primera, anunciada dimarts, la preparació d’un projecte de decret de desplegament del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya que té com a objectiu “reforçar el model lingüístic de l’escola catalana i dotar de major seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres educatius” sense “modificar els projectes lingüístics”, és a dir, sense aplicar el 25% de castellà. El pla del govern, del qual no ha donat pistes, és desenvolupar el reglament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per tenir un nou marc normatiu que no es basi en percentatges. 

La segona mesura s’ha concretat aquest dijous al Parlament de Catalunya, on ERC, Junts per Catalunya, el PSC i els Comuns ha presentat una proposició per modificar l’article 21 de la llei de política lingüística que pretén satisfer la demanda del 25% de castellà del TSJC amb una proposta alternativa que no fixa percentatges lingüístics.

El nou redactat proposat estipula en l’apartat 1 que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3”. L’apartat 3 és el que estableix l’objectiu de dominar les dues llengües.

La diferència amb la llei de 1998 és que l’apartat 1 no feia cap referència al castellà. El text vigent fins ara sí que esmentava, però, el castellà en l’article 3, que diu que “l’ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria”. L’apartat 2 afegeix que “els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L’Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s’apliqui”.

En cap cas, però, ni ara ni abans, es parla del castellà com a “llengua vehicular” de l’ensenyament.

El nou text proposat també modifica l’apartat 6, que diu que “hom no pot expedir el títol de graduat en educació secundària a cap alumne que no acrediti que té els coneixements orals i escrits de català i de castellà propis d’aquesta etapa sens perjudici del que estableix la normativa educativa. El redactat anterior no feia cap referència al que estableixi la normativa educativa.

El canvi que crida més l’atenció és la supressió del punt 8, que deia que “l’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català”. Aquest apartat va ser avalat per la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) el 2010, que en el punt 2 de l’article 10 diu que “els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català”. La LEC també assenyala que “els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials”.

Els canvis proposats pels quatre partits i dels quals s’ha desmarcat la CUP han aixecat una gran polseguera, especialment a les xarxes socials. La CUP proposa modificar la LEC per especificar-hi que el català ha de ser l’única llengua vehicular i d’aprenentatge. La Plataforma per la Llengua, per la seva part, s’ha manifestat, en una piulada a Twitter, “totalment en contra” de la proposta i ha remarcat que “el model d’escola en català necessita reforç, no retallades”.

La proposició per modificar la llei de normalització lingüística arriba l’endemà d’una jornada de vaga i mobilitzacions del sector educatiu contra la imposició del 25% de castellà i en un moment en què el govern ha engegat un pla per revertir la pèrdua de la presència del català a les escoles i instituts, que comptarà amb un Consell Assessor presidit per la lingüista Carme Junyent.

El Departament d’Educació està recollint informació actualitzada de la situació lingüística dels centres i s’ha proposat promoure el català en tot el temps escolar (a dins de l’aula, però també al menjador i en les activitats extraescolars) en la línia del que ha demanat el Consell Escolar de Catalunya i el Síndic de Greuges en el seu darrer informe, que revela que un terç del total de la jornada escolar és en castellà.

Després d’anys en què el govern, la majoria de partits polítics i, fins i tot, moltes entitats repetien que la immersió lingüística és “un model d’èxit”, les dades presentades el novembre passat pel Departament d’Educació van demostrar que, tot i que ha estat un projecte clau per estendre el coneixement del català les primeres dècades d’aplicació, la immersió té, des de fa anys, moltes llacunes, molts docents, especialment a secundària, han anat abandonant progressivament la llengua pròpia i l’administració ha mirat cap a una altra banda.

Les dades del Consell Superior d’Avaluació (CSA) són demolidores: durant els darrers quinze anys entre estudiants de quart d’ESO, el 39% dels alumnes es dirigeix sempre o gairebé sempre en català al professorat, quan el 2006 la xifra era del 56%. Pel que fa als professors, el 63,7% s’adreçava a tot el grup en català el 2006 sempre o gairebé sempre, un percentatge que ha caigut fins al 46,8% el 2021.

El govern ha fet un gir cap al “principi de realitat” que, tal com va explicar el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila, en una entrevista al Diari de la llengua, passa per refer consensos que s’havien perdut i incloure, per exemple, el PSC en el procés. També es pretén preservar al màxim el model d’escola en català amb canvis legislatius que posin les coses més complicades als tribunals espanyols. El problema és que la justícia espanyola ja fa temps que s’ha espolsat tots els complexos i si creu que s’ha de posar a fer la feina dels professionals de l’educació s’hi posa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.